20 octubre 2023 – de 12.00h a 13.00h 

La Llei 2/2023 de 20 de febrer reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de la lluita contra la corrupció, de la qual us vam informar oportunament, estableix l’obligació d’implementar d’un Sistema Intern d’Informació (Canal de Denúncies)

Aquest sistema ha d’estar operatiu no més tard de l’1 de desembre del 2023, i ha de permetre que els empleats i terceres persones, de manera i confidencial i fins i tot anònima puguin advertir supòsits constitutius de frau i o de delicte. 

Per facilitar el compliment d’aquesta nova obligació legal, La Federació ofereix a les mutualitats la possibilitat de disposar d’un canal extern, amb les garanties exigides per la llei, a través del programa Centinela, de Lefebvre, a uns preus molt assequibles. 

Aquesta aplicació també és un complement necessari per al model de prevenció de delictes. 

Docents i destinataris

 Impartit per la Federació de Mutualitats i dirigit a membres de junta directiva, directius i treballadors de les mutualitats federades. Es podrà obtenir un certificat d’assistència. 

Temari

• Obligacions de les Mutualitats de Previsió social en aquesta matèria. 

• Demo introductòria de Centinela

Inscripcions i registre

Gratuït per a les Mutualitats federades. 

Per confirmar la vostra assistència, cliqueu a Butlleta d’assistència.

La Federació de Mutualitats de Catalunya ha celebrat el 12 de juny la seva Assemblea General Ordinària, en la qual s’han aprovat els seus comptes, s’han analitzat les activitats del sector del 2022 així com, els serveis oferts per la Federació.

Tanmateix, es va presentar l’Estudi anual comparatiu de les dades del sector 2022, on es va poder apreciar que l’any 2022 han mantingut la tendència de creixement, amb un volum de primes de 282.980.000 d’euros, un 4,73% per sobre de l’exercici anterior.

Del total, 119,97 milions d’euros corresponen als rams personals de “no vida” i 163,01 milions als rams personals de “vida”.

El sector de les mutualitats de previsió social ofereix cobertura i protecció a més d’un milió quatre-cents trenta-set mil persones amb diversos productes d’assegurances personals.

Les provisions tècniques van totalitzar 1.677 milions d’euros, per uns actius de 2.132 milions, és a dir, que la relació dels actius sobre les provisions tècniques arriba al 127,13%. El total de fons propis per donar cobertura al capital de solvència obligatori és de 600 milions, que suposa un superàvit de cobertura del 284%.

El mateix passa amb els fons propis per donar cobertura al capital mínim obligatori de Solvència, que és de 584 milions, suposant un superàvit de cobertura del 867%.

Cal destacar també la presentació de la Memòria social del sector que recull les activitats de caràcter social de les mutualitats federades i la inversió que els hi comporta.

Properes activitats formatives. Maig 2023

17 i 18 de maig de 9 a 13 hores: La gestió del temps

25 de maig: Novetats Informae Verificació Compliment

Horari: de 12.00h a 13.00h


Sessió gratuïta per a les mutualitats federades.


En format mixt (presencial i streaming).

Dirigida als membres dels òrgans d’administració i direcció de les mutualitats.
L’1 de gener va entrar en vigor la norma comptable IFRS 17 per a tots els grups i entitats asseguradores que presenten els seus comptes sota normes internacionals de comptabilitat, preveient-se posteriorment la seva transposició a la normativa comptable espanyola.
L’IFRS17 suposa un dels majors canvis en la comptabilitat de les entitats asseguradores. No canviarà tan sols la comptabilitat de les companyies asseguradores sinó que canviarà també la forma en la qual es gestiona la informació, introduint la utilització de nous conceptes i un tractament més detallat de les dades que donaran lloc a una elaboració diferent dels estats financers. L’IFRS 17 proporcionarà informació que donarà una visió més precisa sobre els resultats dins de l’empresa, promovent l’aparició de nous plantejaments de negoci.

LLOC CELEBRACIÓ

Seu social de la Federació de Mutualitats de Catalunya C/ Roger de Llúria, 119, 4t. 2ª – Barcelona.

OBJECTIU

 Aquesta sessió abordarà els aspectes fonamentals de la nova norma comptable, les metodologies de valoració dels contractes d’assegurança, els impactes en els diferents àmbits de les entitats a més del financer-comptable, dades, tecnologia, negoci, govern i processos: el procés comptable actual haurà d’ésser revisat i adaptat a la nova realitat, amb l’aparició de noves tasques i intervinents. 

IMPARTIDA PER 

Professionals de la consultora Mazars. 

INSCRIPCIONS I REGISTRE 

Per confirmar l’assistència en format presencial o streaming, caldrà que feu la vostra inscripció mitjançant el següent enllaç: INSCRIPCIÓ 

Es lliurarà certificat d’assistència per computar hores de formació

Aquí tens les activitats formatives d’aquest mes d’abril:

12 d’abril – 12 hores

Sessió formativa Estils d’lnversió

Format mixte. Presencial i streaming.

26 d’abril – 10 hores

ISFRS17, un canvi significatiu en la gestió comptable de les mutualitats

Format mixte. Presencial i streaming.

27 i 28 d’abril – 9 hores

El treball per objectius

Primera jornada de 4 hores presencial.

Segona jornada de 4 hores virtual.

12 d’abril 2023

Horari: de 12.00h a 14.00h

Sessió gratuïta per a les mutualitats federades.

En format mixt (presencial i streaming).

Seu social de la Federació de Mutualitats de Catalunya

C/ Roger de Llúria, 119, 4t. 2ª – Barcelona

TEMARI

Estils d’inversió.
Per què invertir en renda fixa i quines oportunitats existeixen actualment.
Detall d’una cartera de renda fixa a curt termini i una altra a mig termini.

DOCENT

Xavier Català, soci i director d’EDM.

INSCRIPCIONS I REGISTRE

Per confirmar l’assistència en format presencial o streaming, caldrà que feu la vostra inscripció mitjançant el següent enllaç: INSCRIPCIÓ

 17 de març de 12.30h a 13.30h.

Sessió formativa arran la publicació al BOE de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de la lluita contra la corrupció. 

Com a punt més destacat de la llei, les empreses privades i l’administració pública que comptin amb 50 o més treballadors, i qualsevol empresa del sector financer (incloses les Mutualitats), amb independència del nombre de treballadors, tenen l’obligació d’implantar un Sistema Intern d’Informació (Canal de Denúncies)

El termini per a la implantació del sistema és de 3 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei per a les empreses de més de 249 treballadors, és a dir fins el 13/06/2023, i fins l’1/12/2023 per a les empreses amb una plantilla de entre 50 i 249 treballadors (i també per a les mutualitats de menys de 50 treballadors). La llei regula un règim sancionador específic, per la qual cosa és de gran importància implantar el sistema en els terminis indicats. 

Tot i la novetat que comporta aquesta llei, en el marc del model de prevenció de delictes elaborat per la Federació ja es contemplava l’existència d’un canal de denúncies. Posteriorment, diverses normes l’han regulat, com la Llei de Distribució d’Assegurances, la Llei d’Igualtat, etc. 

Us recordem que la Federació ofereix a les mutualitats la possibilitat de disposar d’un canal de denúncies extern, amb totes les garanties exigides per la llei. 

• Aspectes més rellevants de la Llei i com afecta a les mutualitats de previsió social. 

Gratuït per a les Mutualitats federades. 

Jordi Busquet (Federació de Mutualitats de Catalunya): “El moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país”

La Federació de Mutualitats de Catalunya s’ocupa de la representació i la defensa dels interessos del mutualisme social català. Actualment, està integrada per 31  mutualitats de previsió social que donen cobertura asseguradora sense afany de lucre a prop de 287.000 mutualistes  i 1,26 milions de persones protegides.

L’objectiu fonamental de la Federació és contribuir al progrés de les mutualitats catalanes mitjançant la projecció i consolidació del mutualisme social com a oferta asseguradora competitiva i eficaç i com a model organitzatiu complementari de l’economia productiva i dels sistemes públics de protecció social.

Parlem amb Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya.

La Federació compta amb més de 125 anys d’història. Quin va ser el seu origen i com ha evolucionat?

Les Mutualitats neixen durant l’Edat Mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats  o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i també en petits pobles per ajudar-se entre pagesos en cas de malaltia o mort. Durant la primera meitat del segle XIX, la Revolució industrial arriba amb força a Catalunya i les zones rurals perden població i servei. L’assistència mèdica i les cobertures en casos de mort o de malaltia eren la principal tasca de les Mutualitats. Mitjançant una petita aportació, els veïns dels pobles petits s’asseguraven no quedar desemparats en casos de necessitat.

Al 1896 es crea la Federació de Mutualitats de Catalunya com a instrument que  representa i defensa els interessos de les mutualitats al nostre territori, oferint a més serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinèrgies, recolzament i gestió en qualsevol tema que afecti a les mutualitats.

La Federació compta amb un equip professional i molt qualificat per donar serveis, especialment en l’àmbit de les assegurances, que facilita que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ésser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.

Quins són els principals valors de les mútues catalanes?

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, es a dir són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica, proximitat i territori.

Valors que connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis als seus nets quan neixen.

El concepte “mútua” es sol confondre amb “asseguradora privada”. Quines són les principals diferències?

En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com tota la família.

A més el mutualista és a la vegada propietari i client, i per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

Quan vas a un hospital et pregunten: “De quina mútua ets”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria d’ésser “De quina asseguradora ets”. S’ha perdut el concepte. Una asseguradora mercantil pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una entitat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots.

Les mútues són entitats sense afany de lucre. Com s’inverteixen els guanys?

En les pròpies entitats,  el rendiment addicional no l’hem de generar, tot va per al mutualista. A diferència d’una entitat mercantil, que és molt lícita, però que necessita generar un benefici.

Les noves generacions coneixen la tasca de les mútues?

Les Mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats, hi ha hagut una evolució en els valors del jovent que s’aproxima als del mutualisme. Abans de la crisi hi havia una fal·lera per acumular riquesa i ara molts joves participen en els voluntariats, tenen ganes de canviar les coses. Les generacions anteriors pensaven que l’Estat s’ocupava de tot, però avui tenen clar que no és així, tal i com van les coses, res anirà millor en aquest sentit. Volen participar de manera activa en aquesta economia social.

Com ha viscut el sector la crisi provocada per la pandèmia? En quin punt es troba actualment?

Quan hi ha moments de crisi, el nostre model, com tots, es valora o no. Perquè quan va bé, tots els models funcionen. Però, quan hi ha moments de crisi veus els que poden sobreviure. No és només un tema econòmic. És un tema de model.

En el nostre model, ens trobem que, com a entitats asseguradores, la Covid-19 és  una pandèmia i les pandèmies no estan cobertes. Però que passa? Doncs que els nivells de solvència (guanys)  les mutualitats els acumulen per quan facin falta.

En el nostre cas, totes les mutualitats han fet front a les despeses de la Covid-19 sense estar cobertes. És el moment de no escatimar esforços en els serveis. No podem reduir la qualitat del servei. Cobrim prestacions que no estan cobertes però que la gent necessita i continuem mantenint el nivell de servei de qualitat amb el que això implica.

Quins són els principals reptes de futur per la Federació de Mutualitats de Catalunya?

Considero que el moviment mutualista, històric i tan lligat a l’associacionisme català, es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos, agremiats o professionals a la Catalunya de l’Edat Mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori.

Per nosaltres no es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les Mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les entitats mercantils.

Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.

Per altra banda, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social. Vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el govern la Llei d’Economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres com ja ens va passar amb el concepte de Mútua.

Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és  una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats, per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.

Jordi Busquet: “El moviment mutualista català es mantindrà com una de les grans estructures de país”

La Federació de Mutualitats de Catalunya és l’organització que aplega, des de fa més de cent vint-i-cinc anys, les mútues i mutualitats de previsió social, un model molt arrelat al territori.

Jordi Busquet és el president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’entitat que agrupa un sector que va néixer cap a l’edat mitjana per oferir protecció mútua a les persones membres més necessitades dins d’un gremi o àmbit industrial. La tasca de les mutualitats, però, amb els anys s’ha confós amb la de les companyies asseguradores i, a més, ha perdut certa rellevància entre les persones joves, encara que continuen tenint un fort impacte a Catalunya.

Què són les mutualitats?

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals. És a dir, són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

Com es vinculen amb el caràcter social?

Entre les seves característiques principals hi ha l’absència d’ànim de lucre, ja que no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis, sinó que dels resultats positius que obtinguin es beneficia tot el col·lectiu de mutualistes, romanen a l’entitat. A més, tenen un objecte social, perquè no cobreixen riscos sobre les coses, sinó que el seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social.

Jordi Busquet: “El seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social”.

També fomenten l’activitat social amb l’organització de nombroses activitats de caire social, que enforteixen la implantació de les mutualitats dins de la societat civil i el seu territori; i són entitats de proximitat. Aquest arrelament neix de la vocació de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la qual actuen.

Quins altres aspectes caracteritzen les mutualitats?

Són societats personalistes i no capitalistes, per tant, no disposen de capital social, sinó de fons mutual. Degut a la participació democràtica que regeix en les mutualitats (una persona, un vot), tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions. Es basen en l’autogestió, això suposa que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració. Només els socis de la mutualitat poden ser membres de la Junta Directiva o Consell d’Administració.

També es caracteritzen per la doble condició, ja que en la persona mutualista coincideixen dues figures: quant a soci, és propietari de la mutualitat (relació estatutària), mentre que com a assegurat, té la condició de client (relació contractual).

Com sorgeixen les mutualitats en origen?

L’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals o industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social.

Les Mutualitats neixen durant l’edat mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i evolucionen fins a arribar al segle XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.

En tot aquest recorregut al llarg dels segles, com han canviat les mutualitats?

Els valors d’associacionismegestió participativa i democràcia, proximitat i absència d’ànim de lucre són tan actuals com llavors i connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis els seus nets quan neixen.

El repte actual és incorporar famílies que encara no s’asseguren en l’àmbit mutualista, i especialment els joves.

Sovint es confon la mútua amb la companyia asseguradora, quina és la diferència?

Un exemple que explico sempre és quan vas a un hospital i et pregunten “De quina mútua ets?”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria de ser “De quina companyia ets?”. S’ha perdut el concepte. Una societat anònima pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una societat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots. En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com si està tota la família.

A més, el mutualista és a la vegada propietari i client, i, per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

Quin impacte tenen les mutualitats a Catalunya?

Les mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats.

El moviment mutualista històric i tan lligat a l’associacionisme català es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori. Les mutualitats compten amb 287.000 mutualistes i 1,26 milions de persones protegides, els actius de les mutualitats catalanes arriben als 2.200 milions d’euros.

Les mutualitats estan vinculades amb les xarxes (el suport mutu). Quin paper tenen les mutualitats en el teixit associatiu?

Volem participar de manera activa en l’economia social, però les prestacions que pot fer una mutualitat no les pot fer cap altra activitat de l’economia social. Per normativa no podem fer una activitat d’una cooperativa industrial ni ells l’activitat asseguradora que fem nosaltres. Per això, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social.

En aquest sentit, la Federació de Mutualitats de Catalunya forma part de l’Associació d’Economia Social de Catalunya.

Sí, vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el Govern la Llei d’economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres, com ja ens va passar amb el concepte de ‘mútua’ o ‘mutualitat’.

Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.

Jordi Busquet: “Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat”.

Quins serveis ofereix la Federació de Mutualitats de Catalunya?

La Federació és l’instrument que representa i defensa els interessos de les mutualitats a Catalunya. Oferint, a més, serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinergies, suport i gestió en qualsevol tema que afecti les mutualitats.

Ara per ara, s’ha professionalitzat per donar serveis, especialment en tecnologia. Això fa que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.

Tenint en compte el panorama actual, quins reptes es plantegen les mutualitats en els pròxims anys?

Per a nosaltres, la força està en la diversitat i la singularitat, elements claus perquè la persona s’hi pugui identificar. Si no tens capacitat de fer que la gent s’identifiqui amb el país, amb la cultura i la visqui, difícilment el teu model perdurarà. No es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les activitats mercantils.

Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.