L’impacte que ha tingut i està tenint la crisi de la Covid-19 en l’economia, la producció i l’ocupació ens ha mostrat que el sistema socioeconòmic actual fa aigües. La deslocalització d’empreses, la desindustrialització del país, la falta d’alguns productes, les manques del sector de l’alimentació o una economia basada en el turisme i el sector serveis han posat en relleu que el model econòmic liberal té una greu falta de resistència i resiliència davant xocs com el que estem vivint.

Davant això, l’Economia Social i Solidària (ESS) presenta un model econòmic basat en la proximitat, la solidaritat i valors ètics que han demostrat que es poden crear teixits econòmics amb una major resistència i capaços de donar una resposta diferent davant possibles futures crisis similars a l’actual.

Per això, des de les diferents organitzacions de la ESS s’han promogut i s’estan promovent accions i polítiques concretes amb la idea de sortir junts de la crisi sense deixar ningú enrere. Aquí n’abordem algunes d’elles.

1. La vida en el centre
Les solucions austericides que es van aplicar en l’anterior crisi, en la qual es va rescatar al sistema financer però no a les persones, va provocar una major desigualtat i precarietat en la vida de la majoria de les persones. L’ESS assegura que d’aquesta nova crisi no podem sortir amb les mateixes receptes que han afeblit més encara el teixit social i econòmic. A més, com també denuncien des de l’economia feminista, aquesta precarització de les nostres vides té un impacte major en les dones.

2. Circuits curts de producció i consum
L’ESS sempre ha tingut la vista posada en l’immens consum de recursos i l’excessiva contaminació que provoca una economia globalitzada on els productes que arriben a les nostres mans recorren milers de quilòmetres. La producció basada en circuits curts, aquella on els béns es produeixen prop de la persona que els consumeix, ha estat una de les principals apostes de la ESS per a crear circuits econòmics menys contaminants. Una altra de les conseqüències d’aquesta mena de sistemes és que els beneficis generats d’aquesta activitat econòmica es queden en el territori, no es deriven a països on no es respecten els drets laborals o no compleixen les mínimes mesures ecològiques.

En aquesta crisi hem sofert desproveïments per culpa d’haver deslocalitzat indústries, per l’aturada industrial de països com la Xina o per la paràlisi de gran part del sector logístic internacional. El model de relocalització de la producció i retallar els circuits de transport, tal com proposa la ESS, evita molts d’aquests problemes en una crisi futura d’aquestes magnituds.

3. Teixits veïnals i de suport mutu
Si hi ha una cosa positiva que s’ha vist durant el confinament ha estat la quantitat de projectes ciutadans o moviments veïnals que han enarborat xarxes de suport mutu i ajuda. Persones voluntàries fent la compra a altres de població de risc, xarxes de cures o per a aconseguir material sanitari o cobrir altres necessitats bàsiques. Xarxes que funcionen amb els mateixos valors de desmercantilització i suport que la ESS porta desenvolupant i promovent anys. Aquesta crisi ens ha mostrat que col·laboració i la solidaritat són valors fonamentals per a poder respondre a moments de crisis socials.

Els avenços tècnics i tecnològics agrícoles  i la millora dels transports han fet que en els darrers temps canviem molts dels nostres hàbits d’alimentació. Podem menjar maduixots al novembre i síndria a l’abril i ens hem oblidat de quins són els productes de temporada i el calendari dels denominats aliments de proximitat o quilòmetre zero. Les millores esmentades ens permeten conrear tot tipus de verdures  i fruites en qualsevol època de l’any, encara que el resultat no sigui sempre el més ecològic. A més, importem fruites de països llunyans que es passen setmanes en frigorífics, cosa que fa que l’aliment perdi sabor i textura. Aquí descobriràs les cistelles ecològiques que preparen moltes cooperatives de consum per a ajudar-te a tornar a una alimentació amb productes de temporada.

Què és un producte de temporada?

Cada fruita i verdura compta amb unes propietats úniques que fan que maduri en una època de l’any determinada. En aquest procés de maduració hi intervenen factors com el terreny i les condicions climatològiques. Amb la tecnologia actual això ja no és necessari, poden conrear-se en hivernacles, encara que moltes vegades cal la utilització de substàncies no naturals que ajuden a la seva maduració i redueixen la qualitat nutricional de l’aliment.

D’altra banda, les cambres frigorífiques permeten conservar productes durant tot l’any i que nosaltres gaudim de fruites com el meló a l’hivern, però aquest procés fa que perdi moltes propietats. Una cosa que també passa amb les fruites i verdures que són originals d’altres països i es transporten fins aquí en vehicles refrigerats.

Què és un producte de quilòmetre zero?

Quan parlem de productes  de quilòmetre zero fem referència a aquells aliments que han estat conreats en un radi inferior als 100 quilòmetres a la rodona del punt de venda final. Tal com hem comentat, la tecnologia ens permet portar taronges  d’altres països, però a València, sense anar més lluny, tenim un dels millors cultius de cítrics. I sempre és una millor opció mediambiental apostar pels productes propers geogràficament. La petjada ambiental que deixem quan es transporten els aliments des d’altres territoris repercuteix en les emissions de C02 i contribueixen negativament al canvi climàtic.

El consum dels productes de temporada

Consumir productes de temporada no només significa contribuir a la protecció del medi ambient. També implica gaudir d’aliments amb més sabor i menys ús de químics  en el seu transport i, generalment, també en la seva producció.

Cada dia existeixen més cooperatives que faciliten el consum de les denominades “cistella ecològica”. Aquestes es venen setmanalment i inclouen únicament productes de temporada per a consumir en els següents 7 dies, que es quan es rep la propera.

Si vols saber més sobre el calendari dels productes de temporada, en aquest enllaç, trobaràs un calendari que et pot servir de guia per menjar de manera més conscient. (https://soydetemporada.es/)

L’Economia Social i Solidària, també coneguda amb les sigles ESS, és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, informals o formals, col·lectives o individuals, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre de l’ànim de lucre. Una altra de les seves característiques és que són independents respecte els poders públics i actuar orientades per valors com la solidaritat, la participació, l’equitat, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, són promotores del canvi social.

Característiques de l’Economia Social i Solidària

Les iniciatives que la conformen són molt diverses, però totes comparteixen elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària:

El compromís amb la societat. Les organitzacions que formen part de l’Economia Social i Solidària contribueixen a millorar la societat a través de creació de llocs de treball, la prestació de servei, el suport a les causes socials, la vinculació al territori, la col·laboració amb moviments socials transformadors.

L’orientació a les necessitats. L’EES vol recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per tal de gestionar els recursos equitativament i explotar-los de forma sostenible, així com crear un model de producció que converteixi el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes.

La gestió democràtica i participativa. Aquí es canvia el model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni i el futur, l’Economia Social i Solidària introdueix la democràcia en l’economia i l’empresa.

L’Economia Social i Solidària en xifres

Les entitats de l’Economia Social Solidària representen una activitat econòmica que no es pot menystenir. A Europa, CIRIEC-Internacional va quantificar en aproximament 2 milions d’entitats (el 10-12% de totes les empreses de la UE), que l’any 2010 donaven feina a gairebé 14,5 milions de persones (el 6,5% del total de la població treballadora de la Unió Europea). L’Estat espanyol és el novè del món en número de població amb feina en l’Economia Social i Solidària en comparació amb el total de la població amb feina. Genera, aproximadament, 2.225.000 feines, tant directes com indirectes, el que representa un 12,5% del total.