El mercat de l’electricitat està governat, fonamentalment, per cinc grans empreses. Però cada vegada hi ha més companyies elèctriques alternatives que els planten cara amb uns preus assequibles i amb energia 100% renovable. Vols conèixer-les?

Quines són les companyies elèctriques alternatives?
Hi ha més de 200 empreses comercialitzadores de llum en el mercat lliure i el regulat de la llum, no obstant això, el 80% dels consumidors tenen contractades als grans grups com són Endesa, Iberdrola, EDP, Naturgy (ex Gas Natural Fenosa) i Repsol; pel que el percentatge de persones que trien a les companyies elèctriques alternatives és molt escàs. D’aquesta gran majoria prop del 60% correspon al mercat lliure i la resta al regulat. En què es diferencien aquests?

Què és el mercat lliure i el mercat regulat?

Mercat lliure


En aquest poden comercialitzar totes les empreses que treballin amb tarifes de llum, per això existeix una gran competitivitat. Tots els anys apareixen noves, ja siguin centrades geogràficament o disponibles a tota Espanya. Pel que fa als preus, no hi ha cap directriu i es poden posar els imports que la companyia desitgi, igual que les modalitats. A més, a l’haver de competir amb les quantitats que pot oferir el mercat regulat això obliga a fer descomptes i promocions per a obtenir resultar més atractius. D’altra banda, un altre dels aspectes que diferencia aquest grup del regulat és que en aquest es poden contractar també serveis de manteniment, opció que no es pot fer en el mercat regulat.

Mercat regulat


Formen part d’aquest les comercialitzadores que poden prestar els preus fixos que marca el Govern d’Espanya. Cada hora del dia té un preu diferent, depèn de la demanda d’energia que hi hagi. Normalment, les hores nocturnes són les més barates. Així mateix, també es pot aplicar la discriminació horària en aquest mercat, assegurant que hi haurà un període més barat i un altre més car durant la jornada. A més, només amb aquesta modalitat es pot sol·licitar una ajuda per a pagar la factura elèctrica, anomenada bo social, que està disponible per a famílies nombroses, persones en situacions vulnerables… Aquestes empreses són vuit:

Es calcula que fins al 80% dels usuaris no són conscients de quin mercat pertanyen i si tenen una tarifa lliure o la regulada anomenada PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor), els preus del qual es poden consultar tots els dies aquí. (https://www.esios.ree.es/es/pvpc)

Companyies elèctriques alternatives?

No obstant això, aquest article no té com a protagonistes a les Comercialitzadores de Referència ni a les grans empreses elèctriques. Aquí et presentarem algunes empreses elèctriques que són alternatives molt atractives a aquestes. Una dada que certifica que a poc a poc el mercat energètic està canviant és que les grans perden clients en benefici de les independents. Evidentment aquestes només operen en el mercat lliure. Te’n presentem algunes.

Lucera


Aquesta empresa ofereix energia renovable a baix preu, en concret, segons expliquen, ho fan al preu de cost. Gràcies a aquest compromís amb el medi ambient, han evitat que més de 15.000 tones de CO2 anessin a l’atmosfera.

Holaluz


Holaluz ja té un públic important i un forat al mercat, encara així és considerada una de les independents. Igual que l’anterior exemple, únicament comercialitzen amb electricitat 100% de fonts renovables

Som Energia


Som Energia és una cooperativa de producció i consum d’energies renovables espanyola, amb especial implantació a Catalunya. La majoria dels projectes de la cooperativa són fotovoltaics, comptant així mateix amb una planta de biogàs i una minihidroelèctrica, però també s’aposta per la biomassa i s’estudien projectes eòlics de petita envergadura. Els projectes es financen a partir d’inversions que fan els propis socis cooperativistes, mitjançant participació voluntària al capital social o títols participatius. A l’abril de 2012 es va obrir la primera captació de capital, aconseguint els 3,5 milions d’euros fixats com a objectiu el mes de març de 2013, gràcies a les inversions de 794 socis.1920A l’octubre de 2017 es va obrir novament la participació en el capital social de la cooperativa amb un objectiu de 5 milions d’euros que també va ser aconseguit.21 A data de 2019 la companyia genera 17 GWh/any gràcies a les seves instal·lacions.

El Montepio és una entitat de caràcter mutual, sense afany de lucre, fundada el 14 de març 1930 que té com a prestació bàsica l’assistència jurídica, la reclamació de danys i la defensa jurídica en cas d’accident de circulació. Té la seva seu central a Manresa i disposa de delegacions a molts municipis de la Catalunya Central.
El Montepio va ser inscrit en el Registre Oficial de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya amb el número 0010 l’11 de desembre de 1997.
Amb la vocació de servei que històricament l’ha caracteritzat, disposa d’una corredoria d’assegurances (Segursoci) que treballa amb les principals companyies nacionals i internacionals.

Un dels signes d’identitat del Montepio de Conductors és la seva implicació en la seguretat viària del territori, la mobilitat i les accions pròpies de responsabilitat social.
Des del principi, s’ha distingit històricament per la implicació social amb iniciatives de tot tipus, algunes de caràcter solidari. L’àmplia implantació, sobretot al Bages, el Berguedà, el Solsonès, el Moianès i l’Anoia els converteixen en el referent directe per als milers d’associats i per al conjunt de la població. El concepte de proximitat, sempre arrelat al Montepio, fa que disposin de delegacions a molts municipis de la Catalunya Central.

La seu central de l’entitat és ubicada, des del 1966, a la plaça Sant Jordi de Manresa on un equip d’experts en la defensa dels conductors, les assegurances, la seguretat viària i la mobilitat atenen de forma personalitzada.

Història de Montepio de Conductors Sant Cristòfol Manresa-Berga

A finals dels anys vint, quan tot just començaven a circular els primers cotxes i motocicletes per les vies i carrers de les ciutats, un grup de conductors del Bages i Berguedà, aleshores anomenats “xofers”, van detectar que tenien unes necessitats comunes que els unien. Els vehicles motoritzats eren un perill important i estar davant d’un volant comportava uns riscos i unes responsabilitats.

Per això, per tal de conduir més tranquils i evitar possibles problemes en cas d’accident, aquests primers conductors, molts d’ells professionals del transport, van decidir associar-se per gaudir d’assistència jurídica i de suport econòmic en cas d’accident.
Així va néixer, el 14 de març de 1930, i després de dos anys de converses, l’Associació de Xofers Sant Cristòfol Manresa-Berga, que el 1964 va adaptar el seu nom a l’actual Montepio de Conductors. En el moment de la seva fundació, l’entitat es va instal·lar al “Cafè Majestic” de la Muralla del Carme, i posteriorment, diferents cèntrics edificis de la ciutat van acollir la seu de l’entitat fins a les actuals instal·lacions de la plaça Sant Jordi, que es van inaugurar el mes d’abril de l’any 1984.

Des del seu inici, Montepio ha anat ampliant el nombre de serveis que ofereix amb el principal objectiu de donar el màxim possible de beneficis als associats. Ja l’any 1934 es va creure convenient proporcionar subsidis de defunció, invalidesa i vellesa i el 1953 es va ampliar l’oferta amb serveis mèdics quirúrgics. Ara, Montepio de Conductors dóna una atenció integral als socis amb un ventall molt ampli d’assegurances. A més, és capdavantera en estudis de seguretat viària a les nostres comarques i participa amb entitats que vetllen per la mobilitat i la prevenció d’accidents.

La visió oberta i avançada que ha caracteritzat sempre el Montepio va permetre que, des de gairebé els seus inicis, pogués oferir als seus socis cobertura a tot l’estat a través de l’Intercambio de Mutualidades de Conductores de Automóbiles de España (IMCAE), institució de la qual va ser promotora i que ha presidit en diferents períodes. En l’àmbit internacional hem tingut un paper impulsor de la Unió Internacional de Conductors (UICR) i de la Unió Iberoamericana de Conductors d’Automòbils (UICA).
El Montepio ha treballat de valent per crear delegacions a un gran nombre de pobles de la Catalunya Central amb l’objectiu de donar un servei proper a l’associat. Durant la dècada de la seva fundació, es van obrir les primeres oficines a Berga i, entre els anys quaranta i cinquanta, es van gestionar delegacions a una quinzena de pobles del Bages, Solsonès, Anoia, Osona i Berguedà. En aquest mateix període, l’entitat es va fer càrrec de les oficines de Solsona i Igualada.
A part de centrar els esforços en el suport i assessorament als conductors d’arreu de les comarques centrals, Montepio de Conductors, en diferents moments històrics, també s’ha implicat en temes de caràcter social i ciutadà, com l’organització d’actes a favor de l’antigament conegut Sanatori de Sant Joan de Déu, de l’Hospital de Sant Andreu o de Creu Roja. A més, l’any 1975 va dirigir la campanya benèfica més important portada a terme al Bages a favor dels minusvàlids per a Ampans, que es va ser molt popular sota el lema de “Sol d’amor a Comabella”.

El Montepio organitza periòdicament activitats, entre les quals la tradicional benedicció per Sant Cristòfol.

L’impacte que ha tingut i està tenint la crisi de la Covid-19 en l’economia, la producció i l’ocupació ens ha mostrat que el sistema socioeconòmic actual fa aigües. La deslocalització d’empreses, la desindustrialització del país, la falta d’alguns productes, les manques del sector de l’alimentació o una economia basada en el turisme i el sector serveis han posat en relleu que el model econòmic liberal té una greu falta de resistència i resiliència davant xocs com el que estem vivint.

Davant això, l’Economia Social i Solidària (ESS) presenta un model econòmic basat en la proximitat, la solidaritat i valors ètics que han demostrat que es poden crear teixits econòmics amb una major resistència i capaços de donar una resposta diferent davant possibles futures crisis similars a l’actual.

Per això, des de les diferents organitzacions de la ESS s’han promogut i s’estan promovent accions i polítiques concretes amb la idea de sortir junts de la crisi sense deixar ningú enrere. Aquí n’abordem algunes d’elles.

1. La vida en el centre
Les solucions austericides que es van aplicar en l’anterior crisi, en la qual es va rescatar al sistema financer però no a les persones, va provocar una major desigualtat i precarietat en la vida de la majoria de les persones. L’ESS assegura que d’aquesta nova crisi no podem sortir amb les mateixes receptes que han afeblit més encara el teixit social i econòmic. A més, com també denuncien des de l’economia feminista, aquesta precarització de les nostres vides té un impacte major en les dones.

2. Circuits curts de producció i consum
L’ESS sempre ha tingut la vista posada en l’immens consum de recursos i l’excessiva contaminació que provoca una economia globalitzada on els productes que arriben a les nostres mans recorren milers de quilòmetres. La producció basada en circuits curts, aquella on els béns es produeixen prop de la persona que els consumeix, ha estat una de les principals apostes de la ESS per a crear circuits econòmics menys contaminants. Una altra de les conseqüències d’aquesta mena de sistemes és que els beneficis generats d’aquesta activitat econòmica es queden en el territori, no es deriven a països on no es respecten els drets laborals o no compleixen les mínimes mesures ecològiques.

En aquesta crisi hem sofert desproveïments per culpa d’haver deslocalitzat indústries, per l’aturada industrial de països com la Xina o per la paràlisi de gran part del sector logístic internacional. El model de relocalització de la producció i retallar els circuits de transport, tal com proposa la ESS, evita molts d’aquests problemes en una crisi futura d’aquestes magnituds.

3. Teixits veïnals i de suport mutu
Si hi ha una cosa positiva que s’ha vist durant el confinament ha estat la quantitat de projectes ciutadans o moviments veïnals que han enarborat xarxes de suport mutu i ajuda. Persones voluntàries fent la compra a altres de població de risc, xarxes de cures o per a aconseguir material sanitari o cobrir altres necessitats bàsiques. Xarxes que funcionen amb els mateixos valors de desmercantilització i suport que la ESS porta desenvolupant i promovent anys. Aquesta crisi ens ha mostrat que col·laboració i la solidaritat són valors fonamentals per a poder respondre a moments de crisis socials.

Els avenços tècnics i tecnològics agrícoles  i la millora dels transports han fet que en els darrers temps canviem molts dels nostres hàbits d’alimentació. Podem menjar maduixots al novembre i síndria a l’abril i ens hem oblidat de quins són els productes de temporada i el calendari dels denominats aliments de proximitat o quilòmetre zero. Les millores esmentades ens permeten conrear tot tipus de verdures  i fruites en qualsevol època de l’any, encara que el resultat no sigui sempre el més ecològic. A més, importem fruites de països llunyans que es passen setmanes en frigorífics, cosa que fa que l’aliment perdi sabor i textura. Aquí descobriràs les cistelles ecològiques que preparen moltes cooperatives de consum per a ajudar-te a tornar a una alimentació amb productes de temporada.

Què és un producte de temporada?

Cada fruita i verdura compta amb unes propietats úniques que fan que maduri en una època de l’any determinada. En aquest procés de maduració hi intervenen factors com el terreny i les condicions climatològiques. Amb la tecnologia actual això ja no és necessari, poden conrear-se en hivernacles, encara que moltes vegades cal la utilització de substàncies no naturals que ajuden a la seva maduració i redueixen la qualitat nutricional de l’aliment.

D’altra banda, les cambres frigorífiques permeten conservar productes durant tot l’any i que nosaltres gaudim de fruites com el meló a l’hivern, però aquest procés fa que perdi moltes propietats. Una cosa que també passa amb les fruites i verdures que són originals d’altres països i es transporten fins aquí en vehicles refrigerats.

Què és un producte de quilòmetre zero?

Quan parlem de productes  de quilòmetre zero fem referència a aquells aliments que han estat conreats en un radi inferior als 100 quilòmetres a la rodona del punt de venda final. Tal com hem comentat, la tecnologia ens permet portar taronges  d’altres països, però a València, sense anar més lluny, tenim un dels millors cultius de cítrics. I sempre és una millor opció mediambiental apostar pels productes propers geogràficament. La petjada ambiental que deixem quan es transporten els aliments des d’altres territoris repercuteix en les emissions de C02 i contribueixen negativament al canvi climàtic.

El consum dels productes de temporada

Consumir productes de temporada no només significa contribuir a la protecció del medi ambient. També implica gaudir d’aliments amb més sabor i menys ús de químics  en el seu transport i, generalment, també en la seva producció.

Cada dia existeixen més cooperatives que faciliten el consum de les denominades “cistella ecològica”. Aquestes es venen setmanalment i inclouen únicament productes de temporada per a consumir en els següents 7 dies, que es quan es rep la propera.

Si vols saber més sobre el calendari dels productes de temporada, en aquest enllaç, trobaràs un calendari que et pot servir de guia per menjar de manera més conscient. (https://soydetemporada.es/)

L’Economia Social i Solidària, també coneguda amb les sigles ESS, és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, informals o formals, col·lectives o individuals, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre de l’ànim de lucre. Una altra de les seves característiques és que són independents respecte els poders públics i actuar orientades per valors com la solidaritat, la participació, l’equitat, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, són promotores del canvi social.

Característiques de l’Economia Social i Solidària

Les iniciatives que la conformen són molt diverses, però totes comparteixen elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària:

El compromís amb la societat. Les organitzacions que formen part de l’Economia Social i Solidària contribueixen a millorar la societat a través de creació de llocs de treball, la prestació de servei, el suport a les causes socials, la vinculació al territori, la col·laboració amb moviments socials transformadors.

L’orientació a les necessitats. L’EES vol recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per tal de gestionar els recursos equitativament i explotar-los de forma sostenible, així com crear un model de producció que converteixi el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes.

La gestió democràtica i participativa. Aquí es canvia el model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni i el futur, l’Economia Social i Solidària introdueix la democràcia en l’economia i l’empresa.

L’Economia Social i Solidària en xifres

Les entitats de l’Economia Social Solidària representen una activitat econòmica que no es pot menystenir. A Europa, CIRIEC-Internacional va quantificar en aproximament 2 milions d’entitats (el 10-12% de totes les empreses de la UE), que l’any 2010 donaven feina a gairebé 14,5 milions de persones (el 6,5% del total de la població treballadora de la Unió Europea). L’Estat espanyol és el novè del món en número de població amb feina en l’Economia Social i Solidària en comparació amb el total de la població amb feina. Genera, aproximadament, 2.225.000 feines, tant directes com indirectes, el que representa un 12,5% del total.