L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual la Federació de Mutualitats de Catalunya n’és membre, és la creadora del manifest que trobem a continuació com a mesura per a fer front a la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 des de l’EES:

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la COVID-19 mostren la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A Catalunya, aquest model ha tingut com a conseqüència, entre d’altres, l’afebliment de la protecció social, la deslocalització parcial del teixit productiu, la reducció de la despesa sanitària, la precarització laboral d’alguns sectors, la crisi residencial, els recursos insuficients per la recerca, el menysteniment del sector primari i una minsa capacitat d’articular les cadenes productives locals.

Davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic greument afectat i d’altres amb grans dificultats. Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora. Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida.

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.

Des de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) fem una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina a l’alçada del moment.

Cal un Pacte Català per la salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida.

En aquest sentit, apel·lem

• Al conjunt de l’economia social i solidària, per subscriure la proposta, elaborar conjuntament les mesures concretes de democratització econòmica i transició ecosocial i per participar activament del canvi de polítiques econòmiques a nivell de país.

• Al sindicalisme, als moviments socials, ecologistes, feministes, antiracistes i veïnals; a les organitzacions d’autònoms i d’empreses, per tal de treballar plegats per una estratègia d’Economia Plural Transformadora.

• A les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina de reconstrucció econòmica i social que reculli la pluralitat d’agents socials i econòmics i socials catalans, els reuneixi sota un Pacte català per una Economia per la Vida i els habiliti per avançar cap a un nou Model Econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.

El mutualisme social català és una manifestació del caràcter associatiu, col·laboratiu  i solidari de la societat civil catalana, de gran tradició i arrelament al país, que cerca  solucions als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs recursos, i que manté una àmplia presència en el sector assegurador català.

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, que tenen l’origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana.

Efectivament, l’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals, industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social, i evolucionen fins arribar al S. XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.

Principals característiques de les mutualitats

1.- Absència d’ànim de lucre

La primera característica de les mutualitats de previsió social és l’absència d’afany de lucre. Les mutualitats, encara que es gestionen de manera empresarial i per professionals, no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis. Els resultats positius que obtinguin  beneficien a tot el col·lectiu de mutualistes i no es distribueixen entre els propietaris, que són els propis mutualistes. És a dir, els resultats positius de l’exercici romanen a l’entitat i no es distribueixen entre els mutualistes.

2.- Societats personalistes

Una segona característica de les mutualitats és que són societats personalistes i no capitalistes. No disposen de capital social, sinó de fons mutual. Conseqüència d’això és la participació democràtica que regeix en les mutualitats basada en el principi d’una persona, un vot. Tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions a la mutualitat.

3.- Autogestió

Un altre element definidor del mutualisme, propi de l’economia social, és l’autogestió. Les mutualitats no cedeixen la gestió a altres entitats o persones, sinó que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració, participant dels òrgans socials com l’assemblea general i la junta directiva.

4.- Objecte social

Un altre element definidor del mutualisme és el seu objecte social, que cobreix pràcticament les mateixes contingències que la Seguretat Social. La Llei enumera les de jubilació, viduïtat, orfandat, accident o invalidesa, mort, assistència sanitària, malaltia; també poden fer defensa jurídica i  assistència. Les mutualitats no cobreixen riscos sobre les coses.

5.- Principis

Les mutualitats, per tant, com hem vist, societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre, sota els principis de protecció mútua,  solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

6.- Doble condició

En la persona del mutualista coincideixen dues figures, o dit d’altra manera, el mutualista té una doble condició: en quan soci, és copropietari de la mutualitat, juntament amb la resta de mutualistes (relació estatutària), mentre que com a assegurat/prenedor d’assegurances, té la condició de client (relació contractual).

7.- Proximitat

Les mutualitats catalanes són entitats molt arrelades al territori. Aquest arrelament neix de la vocació de proximitat, de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la què actuen.

8.- Activitat social

Molt vinculat al principi anterior, la proximitat, les mutualitats es caracteritzen per organitzar nombroses activitats de caire social, que enforteixen la seva implantació dins de la societat civil i en el seu territori, una mostra més del seu caràcter no lucratiu.

Les mutualitats en números

Segons consta a la Memòria social de les mutualitats de previsió social de Catalunya, les mutualitats catalanes van realitzar durant l’any 2019 cent noranta-dues activitats, amb una inversió total aproximada per part de les mutualitats d’uns 750.000 euros.

Actualment hi ha a Catalunya 32 mutualitats, que sumen uns actius agregats aproximats de 2.200 milions d’euros, tenen unes primes anuals de 254 milions d’euros i asseguren 1.260.000 persones.

Bon dia mutualistes i amics del mutualisme

Aquest any estem d’aniversari, farem 125 anys. Ens agradaria haver-ho celebrat de manera molt diferent, però les circumstàncies actuals que impacten a la nostra salut, en la vida social i econòmica , faran que el calendari i la celebració s’hagin d’adaptar, com tantes altres coses en les nostres vides.

En funció de l’evolució de la pandèmia anirem redefinint el calendari i us anirem informant del mateix i ho farem a través de les eines de comunicació de la Federació.

A la web i al Butlletí setmanal que remetem i que tant bon servei ens estant donant com a eines de comunicació, per difondre l’agenda i les notícies més rellevants de les mutualitats, de la Federació i de l’àmbit del mutualisme, s’hi afegirà una nova eina de comunicació des d’avui: el Blog de la Federació.

Desitgem que tingui el mateix èxit i utilitat que la resta d’eines de comunicació esmentades i us animem a utilitzar-lo i a compartir-lo per donar més visibilitat al món mutual.

Amb el desig que us trobeu bé de salut i que mantingueu els ànims ben amunt, només em queda reiterar el meu reconeixement i agraïment a tot el personal sanitari i assistencial de les vostres mutualitats i a tots vosaltres per la gran implicació en els moments actuals.

Us envio una forta abraçada
Salut!

Jordi Busquet

President

Història de la Federació de Mutualitats

Aquest 2021, any del 125è aniversari de la Federació de Mutualitats de Catalunya que va néixer com a resposta a un acte de Govern, equívoc. L’any 1886, el Ministre d’Hisenda de torn imposà a les mutualitats d’Espanya un tribut que no els corresponia; confongué les Caixes de Préstec amb les Mutualitats. Aquest error ministerial provocà que cinquanta‑un delegats mutualistes es reunissin a la plaça barcelonina de la Cucurulla i designessin dos delegats que en representació del col.lectiu es traslladaren a Madrid per negociar una rectificació. La gestió fou positiva. Les mutualitats van quedar excloses de l’esmentada imposició.

El triomf animà els mutualistes, els quals es van convèncer que pels camins de la solidaritat era possible fer front a les escomeses adverses. Així va néixer la idea de crear una Federació que aplegués voluntats. Sota la denominació de “Unión y Defensa de Montepíos de la Provincia de Barcelona y sus afueras”, es va constituir el 15 d’abril de 1896,

 Adoptà diverses denominacions, en els primers temps primordialment, per tal de respondre cada vegada amb major adequació a les exigències del seu propi itinerari.

Després de la Guerra Civil 1936-39 també s’hagué d’adaptar, per subsistir, a les exigències, però en aquesta ocasió, d’un règim fill d’una imposició de guerra. En el curs d’aquests cent vint-i-cinc anys hi ha hagut de tot. Moments brillants i moments atzarosos, hores compromeses i hores d’esperança.

Les línies bàsiques de l’activitat d’aquesta llarga història: els inicis incerts i dubitatius, les realitzacions aconseguides, alguns èxits, la projecció en la societat catalana d’aquesta important faceta de l’economia social, la seva oficialització mitjançant les dues Lleis específiques aprovades pels dos Parlaments de Catalunya, el del 1934 i el del 1991. La lluita per les amenaces que significaven alguns projectes de llei, i podríem seguir fins arribar a les actuals obligacions i normatives que han suposat un gran repte per mantenir la continuïtat de les mutualitats de previsió social.

Tot forma part d’aquesta història!  No obstant, la Federació s’ha mantingut fidel al seu espèrit fundacional: la representació i la  promoció de la previsió social. El mutualisme de previsió social és un fenomen singular en l’activitat econòmica‑social.

És una realitat econòmica, però que el seu punt de mira posa un fort accent en la vessant social; i així explica el miracle de què la seva presència s’ha mantingut i superat el pas del temps. Trobem antecedents en el segle dotzè i en el transcurs de vuit segles on el procés economicosocial ha estat espectacular. Des de la Confraria i els Gremis fins el modern capitalisme s’ha hagut de lliurar batalles difícils. i hem pogut sortir‑ne, sempre, no pas malmesos, sinó més aviat reforçats!

L’impacte que ha tingut i està tenint la crisi de la Covid-19 en l’economia, la producció i l’ocupació ens ha mostrat que el sistema socioeconòmic actual fa aigües. La deslocalització d’empreses, la desindustrialització del país, la falta d’alguns productes, les manques del sector de l’alimentació o una economia basada en el turisme i el sector serveis han posat en relleu que el model econòmic liberal té una greu falta de resistència i resiliència davant xocs com el que estem vivint.

Davant això, l’Economia Social i Solidària (ESS) presenta un model econòmic basat en la proximitat, la solidaritat i valors ètics que han demostrat que es poden crear teixits econòmics amb una major resistència i capaços de donar una resposta diferent davant possibles futures crisis similars a l’actual.

Per això, des de les diferents organitzacions de la ESS s’han promogut i s’estan promovent accions i polítiques concretes amb la idea de sortir junts de la crisi sense deixar ningú enrere. Aquí n’abordem algunes d’elles.

1. La vida en el centre
Les solucions austericides que es van aplicar en l’anterior crisi, en la qual es va rescatar al sistema financer però no a les persones, va provocar una major desigualtat i precarietat en la vida de la majoria de les persones. L’ESS assegura que d’aquesta nova crisi no podem sortir amb les mateixes receptes que han afeblit més encara el teixit social i econòmic. A més, com també denuncien des de l’economia feminista, aquesta precarització de les nostres vides té un impacte major en les dones.

2. Circuits curts de producció i consum
L’ESS sempre ha tingut la vista posada en l’immens consum de recursos i l’excessiva contaminació que provoca una economia globalitzada on els productes que arriben a les nostres mans recorren milers de quilòmetres. La producció basada en circuits curts, aquella on els béns es produeixen prop de la persona que els consumeix, ha estat una de les principals apostes de la ESS per a crear circuits econòmics menys contaminants. Una altra de les conseqüències d’aquesta mena de sistemes és que els beneficis generats d’aquesta activitat econòmica es queden en el territori, no es deriven a països on no es respecten els drets laborals o no compleixen les mínimes mesures ecològiques.

En aquesta crisi hem sofert desproveïments per culpa d’haver deslocalitzat indústries, per l’aturada industrial de països com la Xina o per la paràlisi de gran part del sector logístic internacional. El model de relocalització de la producció i retallar els circuits de transport, tal com proposa la ESS, evita molts d’aquests problemes en una crisi futura d’aquestes magnituds.

3. Teixits veïnals i de suport mutu
Si hi ha una cosa positiva que s’ha vist durant el confinament ha estat la quantitat de projectes ciutadans o moviments veïnals que han enarborat xarxes de suport mutu i ajuda. Persones voluntàries fent la compra a altres de població de risc, xarxes de cures o per a aconseguir material sanitari o cobrir altres necessitats bàsiques. Xarxes que funcionen amb els mateixos valors de desmercantilització i suport que la ESS porta desenvolupant i promovent anys. Aquesta crisi ens ha mostrat que col·laboració i la solidaritat són valors fonamentals per a poder respondre a moments de crisis socials.

Els avenços tècnics i tecnològics agrícoles  i la millora dels transports han fet que en els darrers temps canviem molts dels nostres hàbits d’alimentació. Podem menjar maduixots al novembre i síndria a l’abril i ens hem oblidat de quins són els productes de temporada i el calendari dels denominats aliments de proximitat o quilòmetre zero. Les millores esmentades ens permeten conrear tot tipus de verdures  i fruites en qualsevol època de l’any, encara que el resultat no sigui sempre el més ecològic. A més, importem fruites de països llunyans que es passen setmanes en frigorífics, cosa que fa que l’aliment perdi sabor i textura. Aquí descobriràs les cistelles ecològiques que preparen moltes cooperatives de consum per a ajudar-te a tornar a una alimentació amb productes de temporada.

Què és un producte de temporada?

Cada fruita i verdura compta amb unes propietats úniques que fan que maduri en una època de l’any determinada. En aquest procés de maduració hi intervenen factors com el terreny i les condicions climatològiques. Amb la tecnologia actual això ja no és necessari, poden conrear-se en hivernacles, encara que moltes vegades cal la utilització de substàncies no naturals que ajuden a la seva maduració i redueixen la qualitat nutricional de l’aliment.

D’altra banda, les cambres frigorífiques permeten conservar productes durant tot l’any i que nosaltres gaudim de fruites com el meló a l’hivern, però aquest procés fa que perdi moltes propietats. Una cosa que també passa amb les fruites i verdures que són originals d’altres països i es transporten fins aquí en vehicles refrigerats.

Què és un producte de quilòmetre zero?

Quan parlem de productes  de quilòmetre zero fem referència a aquells aliments que han estat conreats en un radi inferior als 100 quilòmetres a la rodona del punt de venda final. Tal com hem comentat, la tecnologia ens permet portar taronges  d’altres països, però a València, sense anar més lluny, tenim un dels millors cultius de cítrics. I sempre és una millor opció mediambiental apostar pels productes propers geogràficament. La petjada ambiental que deixem quan es transporten els aliments des d’altres territoris repercuteix en les emissions de C02 i contribueixen negativament al canvi climàtic.

El consum dels productes de temporada

Consumir productes de temporada no només significa contribuir a la protecció del medi ambient. També implica gaudir d’aliments amb més sabor i menys ús de químics  en el seu transport i, generalment, també en la seva producció.

Cada dia existeixen més cooperatives que faciliten el consum de les denominades “cistella ecològica”. Aquestes es venen setmanalment i inclouen únicament productes de temporada per a consumir en els següents 7 dies, que es quan es rep la propera.

Si vols saber més sobre el calendari dels productes de temporada, en aquest enllaç, trobaràs un calendari que et pot servir de guia per menjar de manera més conscient. (https://soydetemporada.es/)

L’Economia Social i Solidària, també coneguda amb les sigles ESS, és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, informals o formals, col·lectives o individuals, que donen prioritat a la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre de l’ànim de lucre. Una altra de les seves característiques és que són independents respecte els poders públics i actuar orientades per valors com la solidaritat, la participació, l’equitat, la inclusió i el compromís amb la comunitat. A més, són promotores del canvi social.

Característiques de l’Economia Social i Solidària

Les iniciatives que la conformen són molt diverses, però totes comparteixen elements comuns que defineixen el caràcter transformador de l’Economia Social i Solidària:

El compromís amb la societat. Les organitzacions que formen part de l’Economia Social i Solidària contribueixen a millorar la societat a través de creació de llocs de treball, la prestació de servei, el suport a les causes socials, la vinculació al territori, la col·laboració amb moviments socials transformadors.

L’orientació a les necessitats. L’EES vol recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per tal de gestionar els recursos equitativament i explotar-los de forma sostenible, així com crear un model de producció que converteixi el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes.

La gestió democràtica i participativa. Aquí es canvia el model organitzatiu jeràrquic on unes quantes persones controlen, gestionen i decideixen sobre els recursos, el patrimoni i el futur, l’Economia Social i Solidària introdueix la democràcia en l’economia i l’empresa.

L’Economia Social i Solidària en xifres

Les entitats de l’Economia Social Solidària representen una activitat econòmica que no es pot menystenir. A Europa, CIRIEC-Internacional va quantificar en aproximament 2 milions d’entitats (el 10-12% de totes les empreses de la UE), que l’any 2010 donaven feina a gairebé 14,5 milions de persones (el 6,5% del total de la població treballadora de la Unió Europea). L’Estat espanyol és el novè del món en número de població amb feina en l’Economia Social i Solidària en comparació amb el total de la població amb feina. Genera, aproximadament, 2.225.000 feines, tant directes com indirectes, el que representa un 12,5% del total.