Jordi Busquet: “El moviment mutualista català es mantindrà com una de les grans estructures de país”

La Federació de Mutualitats de Catalunya és l’organització que aplega, des de fa més de cent vint-i-cinc anys, les mútues i mutualitats de previsió social, un model molt arrelat al territori.

Jordi Busquet és el president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’entitat que agrupa un sector que va néixer cap a l’edat mitjana per oferir protecció mútua a les persones membres més necessitades dins d’un gremi o àmbit industrial. La tasca de les mutualitats, però, amb els anys s’ha confós amb la de les companyies asseguradores i, a més, ha perdut certa rellevància entre les persones joves, encara que continuen tenint un fort impacte a Catalunya.

Què són les mutualitats?

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals. És a dir, són societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre sota els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

Com es vinculen amb el caràcter social?

Entre les seves característiques principals hi ha l’absència d’ànim de lucre, ja que no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis, sinó que dels resultats positius que obtinguin es beneficia tot el col·lectiu de mutualistes, romanen a l’entitat. A més, tenen un objecte social, perquè no cobreixen riscos sobre les coses, sinó que el seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social.

Jordi Busquet: “El seu objecte social és cobrir les mateixes contingències que la Seguretat Social”.

També fomenten l’activitat social amb l’organització de nombroses activitats de caire social, que enforteixen la implantació de les mutualitats dins de la societat civil i el seu territori; i són entitats de proximitat. Aquest arrelament neix de la vocació de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la qual actuen.

Quins altres aspectes caracteritzen les mutualitats?

Són societats personalistes i no capitalistes, per tant, no disposen de capital social, sinó de fons mutual. Degut a la participació democràtica que regeix en les mutualitats (una persona, un vot), tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions. Es basen en l’autogestió, això suposa que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració. Només els socis de la mutualitat poden ser membres de la Junta Directiva o Consell d’Administració.

També es caracteritzen per la doble condició, ja que en la persona mutualista coincideixen dues figures: quant a soci, és propietari de la mutualitat (relació estatutària), mentre que com a assegurat, té la condició de client (relació contractual).

Com sorgeixen les mutualitats en origen?

L’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals o industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social.

Les Mutualitats neixen durant l’edat mitjana, vinculades a gremis o professionals amb la finalitat d’atendre les necessitats o de donar assistència econòmica a aquells dels seus membres en dificultats, i evolucionen fins a arribar al segle XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.

En tot aquest recorregut al llarg dels segles, com han canviat les mutualitats?

Els valors d’associacionisme, gestió participativa i democràcia, proximitat i absència d’ànim de lucre són tan actuals com llavors i connecten molt amb la societat actual, cosa que fa que siguin entitats molt valorades pels seus socis i amb un grau molt alt de fidelitat. Els avis fan socis els seus nets quan neixen.

El repte actual és incorporar famílies que encara no s’asseguren en l’àmbit mutualista, i especialment els joves.

Sovint es confon la mútua amb la companyia asseguradora, quina és la diferència?

Un exemple que explico sempre és quan vas a un hospital i et pregunten “De quina mútua ets?”, però de mútues hi ha poques. En tot cas, la pregunta hauria de ser “De quina companyia ets?”. S’ha perdut el concepte. Una societat anònima pot actuar d’una manera perfecta, però hi ha diferències. La primera, que una societat mercantil es deu als seus accionistes, que li demanen rendiments econòmics. Allà, una acció és un vot, i qui té més accions té més vots. En el nostre cas, un mutualista és un vot, tant si està ell sol com si està tota la família.

A més, el mutualista és a la vegada propietari i client, i, per tant, ell pot decidir com l’han de tractar. I la tercera diferència és que nosaltres som entitats sense ànim de lucre, no tenim una visió a curt termini de generar resultats. La nostra és una visió a llarg termini, de sostenibilitat, i gràcies a això podem fer accions que d’altra manera no en podríem.

Quin impacte tenen les mutualitats a Catalunya?

Les mutualitats de previsió social són cada vegada més necessàries a Catalunya. Amb l’estat del benestar semblava que podrien perdre sentit, però les retallades viscudes des de la crisi del 2008 han fet créixer els ciutadans interessats.

El moviment mutualista històric i tan lligat a l’associacionisme català es mantindrà com una de les grans estructures de país. El que va començar com una agrupació de quatre pagesos a la Catalunya rural de l’edat mitjana per cuidar els uns dels altres, es manté encara avui amb la voluntat d’oferir cobertures a preus justos i amb l’objectiu de seguir arrelat al territori. Les mutualitats compten amb 287.000 mutualistes i 1,26 milions de persones protegides, els actius de les mutualitats catalanes arriben als 2.200 milions d’euros.

Les mutualitats estan vinculades amb les xarxes (el suport mutu). Quin paper tenen les mutualitats en el teixit associatiu?

Volem participar de manera activa en l’economia social, però les prestacions que pot fer una mutualitat no les pot fer cap altra activitat de l’economia social. Per normativa no podem fer una activitat d’una cooperativa industrial ni ells l’activitat asseguradora que fem nosaltres. Per això, defensem que les cooperatives, fundacions, mutualitats i associacions tenim una força diferent que ens ha de portar a fer projectes conjunts d’economia social.

En aquest sentit, la Federació de Mutualitats de Catalunya forma part de l’Associació d’Economia Social de Catalunya.

Sí, vam impulsar, juntament amb les altres famílies de l’economia social i solidària, l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) per tirar endavant amb el Govern la Llei d’economia social. Volem que es valori i que no se’n puguin apropiar d’altres, com ja ens va passar amb el concepte de ‘mútua’ o ‘mutualitat’.

Col·laborar amb les entitats socials i el tercer sector és una de les nostres prioritats, valorem la proximitat i és el mutualista qui decideix si part de l’excedent es destina a projectes i activitats del seu entorn. Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat, la més propera, a identificar-se.

Jordi Busquet: “Amb petites aportacions al territori col·laborem amb entitats que organitzen activitats per tal d’ajudar a la nostra comunitat”.

Quins serveis ofereix la Federació de Mutualitats de Catalunya?

La Federació és l’instrument que representa i defensa els interessos de les mutualitats a Catalunya. Oferint, a més, serveis d’assessorament, formació, estudis i informació, difusió, organització de trobades per a la creació de sinergies, suport i gestió en qualsevol tema que afecti les mutualitats.

Ara per ara, s’ha professionalitzat per donar serveis, especialment en tecnologia. Això fa que totes les mutualitats federades, tot i que siguin petites, puguin ser competitives davant els grans grups. El nostre nínxol és l’especialització i el coneixement del mercat que dona la proximitat.

Tenint en compte el panorama actual, quins reptes es plantegen les mutualitats en els pròxims anys?

Per a nosaltres, la força està en la diversitat i la singularitat, elements claus perquè la persona s’hi pugui identificar. Si no tens capacitat de fer que la gent s’identifiqui amb el país, amb la cultura i la visqui, difícilment el teu model perdurarà. No es tracta de guanyar més cada any, sinó suficient per tenir continuïtat. Les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana i per tres la mitjana de les activitats mercantils.

Per tant, el nostre futur és mantenir la nostra identitat i singularitat per poder cooperar i competir en aquest món, perquè d’un en un difícilment ho podrem fer, però tots junts sí.