Benvolguts mutualistes i amics del mutualisme,

Un any més, i ja en van vuit, hem pogut gaudir de la nostra Trobada anual.

Tot i no poder gaudir de la mateixa presencialment ens hem pogut retrobar ni que sigui virtualment, fent pinya plegats.

La bona salut de les mutualitats queda palesa un cop més després de sentir les paraules del Director General de Política Econòmica i Financera. Destaquen els molt bons Ratis econòmics i financers, però per damunt d’ells  l’elevat nivell de solvència de les mutualitats federades  entorn de la Federació de Mutualitats de Catalunya, que supera àmpliament la mitja de les societats mercantils asseguradores, donant àmplies garanties als nostres mutualistes.

Però més rellevant encara són els ‘ratis’ que no són rellevants per la premsa, o això és el que sembla quan veiem certs titulars o continguts. Em refereixo a la capacitat d’haver mantingut i fins i tot incrementat el nivell de treballadors a les nostres entitats en aquests dos últims anys, sense haver realitzat cap ERTO: ningú ho destaca.

Es fa esment a una disminució de beneficis, el que nosaltres anomenen excedent. Però no s’esmenta que aquesta reducció de l’excedent final és degut  al retorn que s’ha fet a mutualistes, a proveïdors sanitaris i no sanitaris. Sembla que el que no va a dividends econòmics no conti quan aquests dividends socials són els realment rellevants.

Seguim sent diferents i tenim una base molt ferma per continuar-ho sent molts anys, hi som i hi serem si nosaltres, el món mutualista, volem. Aquest és el nostre objectiu i el mateix segueix avançant amb pas ferm, amb una base social, econòmica i financera molt forta per estar a punt davant de les finestres d’oportunitat que se’ns poden obrir en el futur.

Després de 125 anys, la Federació continua ben viva i ferma i aquesta propera primavera tindrem l’oportunitat de celebrar-ho tots plegats.

M’acomiado amb el desig de retrobar-nos ben aviat i poder gaudir personalment tots junts d’aquest aniversari que és el fruit de la feina del dia a dia de tants anys de milers de persones: ahir, avui i sempre.

Una forta abraçada

Salut!

Jordi Busquet Albertí

Com i quan comença la seva relació amb la Federació de Mutualitats de Catalunya i/o mutualisme?

La meva relació amb la Federació de Mutualitats de Catalunya va iniciar-se l’any 2007 en què vaig entrar a formar part de la Junta Rectora en representació de Previsora General, MPS. Vaig accedir a la presidència al 2012.

Què és per a vostè el mutualisme? Quins són els seus valors fonamentals més destacables?

Tal i com vam publicar en el nostre blog, el mutualisme és una manifestació del caràcter associatiu, col·laboració  i solidari de la societat civil catalana, de gran tradició i arrelament al país, que cerca  solucions als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs recursos, i que manté una àmplia presència en el sector assegurador català.

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, que tenen l’origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana.

Els nostres valors són:

  • Som entitats sense ànim de lucre.
  • El mutualista és el propietari.
  • Defensem interessos comuns.
  • Política de preus d’estabilitat a llarg termini.
  • No expulsem al mutualista.
  • Podem destinar reserves de forma temporal per ajudar als nostres mutualistes.
  • Proximitat.

Com contribueix el mutualisme a una societat millor?

Som societats de persones que oferim serveis a la societat i que contribuïm amb els principis de protecció mútua, solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

Què li diria a algú que està dubtant si triar una mutualitat federada?

A part del que he detallat anteriorment, especificaré que en una Mutualitat federada els rendiments positius es reinverteixen en noves prestacions i nous serveis per als mutualistes. Recordem que el mutualista és el propietari.

Sense cap dubte, en una mutualitat federada formes part del mutualisme de veritat. Som entitats sense ànim de lucre, amb voluntat de cooperació i treball en equip. La persona que s’associa a una mutualitat rebrà els serveis i prestacions  que demana amb eficiència i a preus raonables i perdurables,  podrà contribuir en les decisions que li afectin, contribuint a crear estructures per a la societat.

En un context de crisi sanitària, econòmica i, en definitiva, social com l’actual, quines són les fortaleses del mutualisme?

Les mutualitats de previsió social som diferents, cooperem i estem al capdavant  per tal d’atendre amb eficàcia als nostres mutualistes, atenent les seves mancances i necessitats, adaptant-nos a cadascuna de les circumstàncies i acompanyant-los al llarg d’aquesta crisi sanitària i econòmica. 

El mutualisme ha demostrat  des dels seus orígens, la seva adaptació als canvis socials, sanitaris i econòmics, sempre en benefici dels seus mutualistes.

Quina és la importància del 125 anys de mutualisme que es compleixen enguany?

Els seus orígens i la seva adaptació. 125 anys són molts!  i hem pogut demostrar que seguim aquí “Som i serem”… hem sabut adaptar la nostra tradició i peculiaritat als temps actuals i ens hem sortit i ens en sortirem!

Aquest aniversari és molt important per al mutualisme català i per això la nostra intenció, si la situació actual ens ho permet, és celebrar-lo amb actes i esdeveniments que es puguin  compartir amb la societat catalana i amb totes aquelles persones que contribueixen i treballen per al mutualisme català.

Quins creu que són els principals reptes de futur que ha d’encarar la Federació de Mutualitats, i el mutualisme en general?

Les mutualitats volem continuar existint, seguirem essent entitats sense ànim de lucre amb voluntat de cooperació i de treball en equip, per això, hem de preservar la nostra existència i identitat, hem de demostrar qui som i què som capaços de fer,  el futur és cooperació, hem de  cooperar per competir.

La Federació de Mutualitats de Catalunya ha celebrat el 17 de juny la seva Assemblea General Ordinària, en la qual s’han aprovat els seus comptes, s’han analitzat les activitats del sector el 2020 així com els serveis oferts per la Federació. Es van presentar noves propostes de futur, amb la voluntat d’impulsar polítiques per a la projecció de les mutualitats catalanes.

Cal destacar, aquest any, la celebració del 125 aniversari de la Federació de Mutualitats de Catalunya. Per donar a aquesta efemèride  la importància que mereix, s’ha previst l’organització de diversos actes i activitats que s’iniciaran aquesta tardor,  fins ben entrat 2022, amb la voluntat de fer arribar a la societat els valors del mutualisme com a opció asseguradora sense afany de lucre, en el sí de l’economia social.

Es va presentar també l’Estudi anual comparatiu de les dades del sector 2020.

En aquest informe es pot veure que l’any 2020 han mantingut la tendència de creixement, amb un volum de primes de 266.770.000 d’euros, un 0,07% per sobre de l’exercici anterior.

Del total, 129,07milions d’euros corresponen als rams personals de “no vida” i 137,70 milions als rams personals de “vida”.

També destaca que, tot i la situació de pandèmia, el mutualisme català ha creat ocupació, amb un increment del 2,3% de persones empleades durant l’any 2020.

El sector de les mutualitats de previsió social ofereix cobertura i protecció a més d’un milió dos-cents cinquanta mil persones amb diversos productes d’assegurances personals.

Les provisions tècniques van totalitzar 1.380 milions d’euros, per uns actius de 2.226 milions, és a dir, que la relació dels actius sobre les provisions tècniques arriba al 161,30%. El total de fons propis per donar cobertura al capital de solvència obligatori és de 545 milions, que suposa un superàvit de cobertura del 235%.

El mateix passa amb els fons propis per donar cobertura al capital mínim obligatori de Solvència, que és de 533 milions, suposant un superàvit de cobertura del 734%.

Tots aquests indicadors mostren la solvència i dinamisme de les mutualitats de previsió social de Catalunya.

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual la Federació de Mutualitats de Catalunya n’és membre, és la creadora del manifest que trobem a continuació com a mesura per a fer front a la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 des de l’EES:

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la COVID-19 mostren la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A Catalunya, aquest model ha tingut com a conseqüència, entre d’altres, l’afebliment de la protecció social, la deslocalització parcial del teixit productiu, la reducció de la despesa sanitària, la precarització laboral d’alguns sectors, la crisi residencial, els recursos insuficients per la recerca, el menysteniment del sector primari i una minsa capacitat d’articular les cadenes productives locals.

Davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic greument afectat i d’altres amb grans dificultats. Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora. Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida.

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.

Des de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) fem una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina a l’alçada del moment.

Cal un Pacte Català per la salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida.

En aquest sentit, apel·lem

• Al conjunt de l’economia social i solidària, per subscriure la proposta, elaborar conjuntament les mesures concretes de democratització econòmica i transició ecosocial i per participar activament del canvi de polítiques econòmiques a nivell de país.

• Al sindicalisme, als moviments socials, ecologistes, feministes, antiracistes i veïnals; a les organitzacions d’autònoms i d’empreses, per tal de treballar plegats per una estratègia d’Economia Plural Transformadora.

• A les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina de reconstrucció econòmica i social que reculli la pluralitat d’agents socials i econòmics i socials catalans, els reuneixi sota un Pacte català per una Economia per la Vida i els habiliti per avançar cap a un nou Model Econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.

El mutualisme social català és una manifestació del caràcter associatiu, col·laboratiu  i solidari de la societat civil catalana, de gran tradició i arrelament al país, que cerca  solucions als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs recursos, i que manté una àmplia presència en el sector assegurador català.

Les mutualitats de previsió social són entitats asseguradores personalistes no lucratives, especialitzades en assegurances personals, que tenen l’origen en els gremis i les confraries de l’edat mitjana.

Efectivament, l’origen de les mutualitats el trobem en la protecció mútua de diferents col·lectius (gremials, professionals, industrials) quan no estaven desenvolupades les institucions públiques de la Seguretat Social, i evolucionen fins arribar al S. XX com a entitats asseguradores amb una funció complementària de la protecció pública.

Principals característiques de les mutualitats

1.- Absència d’ànim de lucre

La primera característica de les mutualitats de previsió social és l’absència d’afany de lucre. Les mutualitats, encara que es gestionen de manera empresarial i per professionals, no tenen per objecte repartir dividends entre els seus socis. Els resultats positius que obtinguin  beneficien a tot el col·lectiu de mutualistes i no es distribueixen entre els propietaris, que són els propis mutualistes. És a dir, els resultats positius de l’exercici romanen a l’entitat i no es distribueixen entre els mutualistes.

2.- Societats personalistes

Una segona característica de les mutualitats és que són societats personalistes i no capitalistes. No disposen de capital social, sinó de fons mutual. Conseqüència d’això és la participació democràtica que regeix en les mutualitats basada en el principi d’una persona, un vot. Tots els mutualistes tenen els mateixos drets independentment de les seves aportacions a la mutualitat.

3.- Autogestió

Un altre element definidor del mutualisme, propi de l’economia social, és l’autogestió. Les mutualitats no cedeixen la gestió a altres entitats o persones, sinó que són els propis mutualistes els que s’encarreguen de l’administració, participant dels òrgans socials com l’assemblea general i la junta directiva.

4.- Objecte social

Un altre element definidor del mutualisme és el seu objecte social, que cobreix pràcticament les mateixes contingències que la Seguretat Social. La Llei enumera les de jubilació, viduïtat, orfandat, accident o invalidesa, mort, assistència sanitària, malaltia; també poden fer defensa jurídica i  assistència. Les mutualitats no cobreixen riscos sobre les coses.

5.- Principis

Les mutualitats, per tant, com hem vist, societats de persones que exerceixen amb caràcter principal una activitat asseguradora sense afany de lucre, sota els principis de protecció mútua,  solidaritat, gestió professional i organització democràtica.

6.- Doble condició

En la persona del mutualista coincideixen dues figures, o dit d’altra manera, el mutualista té una doble condició: en quan soci, és copropietari de la mutualitat, juntament amb la resta de mutualistes (relació estatutària), mentre que com a assegurat/prenedor d’assegurances, té la condició de client (relació contractual).

7.- Proximitat

Les mutualitats catalanes són entitats molt arrelades al territori. Aquest arrelament neix de la vocació de proximitat, de prestar serveis de qualitat i del coneixement de les persones i la societat en què desenvolupa la seva activitat. Això fa que les mutualitats s’hagin convertit en un referent en les assegurances personals en la zona geogràfica en la què actuen.

8.- Activitat social

Molt vinculat al principi anterior, la proximitat, les mutualitats es caracteritzen per organitzar nombroses activitats de caire social, que enforteixen la seva implantació dins de la societat civil i en el seu territori, una mostra més del seu caràcter no lucratiu.

Les mutualitats en números

Segons consta a la Memòria social de les mutualitats de previsió social de Catalunya, les mutualitats catalanes van realitzar durant l’any 2019 cent noranta-dues activitats, amb una inversió total aproximada per part de les mutualitats d’uns 750.000 euros.

Actualment hi ha a Catalunya 32 mutualitats, que sumen uns actius agregats aproximats de 2.200 milions d’euros, tenen unes primes anuals de 254 milions d’euros i asseguren 1.260.000 persones.

Barcelona, 22 d’abril de 2021

Benvolgudes, Benvolguts,

Concretament el 15 d’abril d’aquest any, la Federació de Mutualitats de Catalunya ha complert els seus 125 anys de servei a les mutualitats de previsió social de Catalunya. Degut a què és tracta d’una fita important, volem donar-li la importància que es mereix amb l’organització i celebració de diversos actes de caire cultural, formatiu i social, així com publicacions vàries.

La celebració d’aquests actes, els anirem organitzant tenint en compte l’actual situació sanitària. Raó per la qual hem cregut oportú iniciar-los a partir dels propers mesos fins el primer trimestre del 2022.

En el seu moment us anirem informant de les diferents activitats convocades per tal que totes les mutualitats federades puguin gaudir i celebrar conjuntament aquesta commemoració.

Com antecedent, l’any 1896 es va fundar la Federació de Mutualitats de Catalunya amb la denominació “Unió i defensa de montepios de la província de Barcelona i dels voltants”. Durant la seva trajectòria la Federació de Mutualitats ha estat -i és- una actriu, amb ofici i presència, que ha desplegat una considerable energia en la història de la previsió social a Catalunya. Seguint la peripècia dels seus 125 anys a través de les normatives (i dels reconeixements públics) dona una mica de mesura del personatge. Les Lleis generals sobre assegurances així com la Legislació catalana de 1934, 1991 i 2003, van admetre la realitat singular de la Federació, que en el seu terreny, ha esdevingut model de referència.  La Federació ha contribuït a impulsar i ordenar el sector assegurador mutualista, mantenint a punt el seu principal instrument: la Mutualitat.

Per donar-li la importància que es mereixen aquests anys d’història en representació i defensa del mutualisme social català i del suport mutu us volem presentar la imatge que utilitzarem com a commemoració al 125è aniversari que quedarà reflectida en tota la nostra papereria, web i xarxes socials durant el període de celebració.

Per molts anys!!

Jordi Busquet Albertí

Les entitats d’ajuda mútua per fer front a les adversitats dels associats tenen una llarguíssima història, que es remunta al segle XII. Però també tenen present i futur, garantit pels més de 300.000 socis a Catalunya, amb cobertura per a 1,3 milions de persones

Jordi Busquet Albertí, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya

Quantes vegades no hem utilitzat o hem sentit aquesta paraula? Però quin és el significat? D’acord amb el diccionari, Mutualitzar és un verb transitiu. La primera definició del mateix és “fer que quelcom sigui mutu”, per exemple quan parlem de mutualitzar el respecte entre els rivals o de mutualitzar el deute. La segona accepció diu: “Inscriure a una persona a una mutualitat”.

Però… I què és una mutualitat? Doncs és una associació de persones que té com a objectiu donar-se ajuda i socors mutu, mitjançant el pagament per part de cada mutualista d’una quota, sense afany de lucre i que es regeix per principis democràtics. Darrera però, d’aquest concepte s’hi han amagat durant segles i fins als nostres dies, entitats de caire mutual que a data d’avui encara perduren al bell mig del segle XXI.

Els proposo de fer un passeig per la història, perquè vegin la seva rellevància: som-hi!

L’origen de les mutualitats es remunta al segle XII, on els mercaders i els artesans feren de l’associació una eina per defensar-se dels abusos dels senyors feudals. Dins d’aquestes associacions destaquem com a origen de les mutualitats les Confraries d’Oficis. Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven al voltant d’una Confraria, sota la devoció d’un Sant Patró, per cobrir necessitats durant la vida i en la mort dels seus mutualistes. A Barcelona destacaríem el Gremi de Sabaters, l’origen del qual es remunta a finals del segle XII fins arribar fins als nostres dies. A Tarragona hi destacaríem la Confraria de Sant Pere de Pescadors. En aquesta confraria els associats estaven obligats a assistir al viàtic (sagrament de l’eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort) i a l’enterrament dels associats. Pagaven una quota, que s’utilitzava per garantir aquests serveis i a més per tenir cura dels malalts mancats de recursos, dins dels seus associats.

A partir del segle XIII apareixen els Gremis, que eren associacions d’artesans del mateix gremi. S’entenien com a artesans els mestres dels oficis més importants, com metges, advocats, joiers… El Gremi es diferenciava de la Confraria en què era, per damunt de tot, una associació amb objectius econòmics, mentre que la segona tenia finalitats socials o espirituals. Entre els objectius dels gremis hi figuraven fixar una garantia pels consumidors i evitar la competència dels productors. També garantien el repartiment de la matèria prima i donaven crèdits als mestres amb problemes econòmics. No oblidem que les Confraries i els Gremis estaven estretament vinculats: al costat de cada Gremi hi havia una Confraria. Mentre el Gremi s’ocupava de les funcions econòmiques, la Confraria assumia les socials i religioses

Al segle XVIII apareixen unes noves entitats destinades a ser també entitats de referència de les futures mutualitats. Els Montepíos. Aquestes entitats, a diferència de les Confraries, son societats de socors mutu laiques, que no tenen perquè atendre la finalitat espiritual i religiosa. Entitats on agafen volada les prestacions i cobertures per invalidesa, vellesa i supervivència, enfront de la malaltia i la mort.

Infants vacunats contra la tuberculosi per mutualitats catalanes, el 1932.

A l’inici del segle XIX, els Gremis i les Confraries perden força i representativitat. Més enllà del procés imparable de la industrialització, aquestes entitats perden totalment llur força amb la Llei d’abolició dels Gremis. Amb la pèrdua de la major part d’aquestes institucions històriques es crea una situació de desempara a les persones que viuen de llur treball i les seves famílies, quedant sense cobertura i sense rebre cap tipus de prestació en situacions d’accident, malaltia o mort. És el segle on neixen al nostre país les entitats de Socors Mutu i les Mutualitats.

Malgrat tots els obstacles que es posen perquè les entitats de Socors Mutu i les Mutualitats tinguin viabilitat, les necessitats de previsió social no tan sols perduraven, sinó que en molts casos eren més peremptòries que mai, fruit de les condicions de treball que patien els treballadors de l’època. És per això que entitats d’ajuda mútua que tenien orígens en les antigues Confraries i Gremis es mantenen, a través de transformacions, per garantir llur finalitat de previsió social.

Independentment de l’existència de les Mutualitats i de la seva rellevància ja a finals del segle XIX, com a continuadores de les antigues Confraries i Gremis, s’intenta que no agafin volada i queden relegades com una associació més en la Llei estatal d’Associacions de 1887. Fins l’any 1934 les lleis de l’Estat ignoren totalment la figura jurídica de les mutualitats. Tot i així les mutualitats segueixen creixent en nombre d’entitats i mutualistes. Ja a principis del segle XX hi ha 1.077 mutualitats que agrupen més de 400.000 mutualistes.

El 1934 és clau pel futur i desenvolupament de les Mutualitats. En aquesta data el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Mutualitats i una sèrie de disposicions legals que havien de contribuir a reordenar el camp de la previsió social. Aquesta llei fa possible que els catalans disposin d’un camí legal per desenvolupar el camp de la previsió social, no tan sols per mutualitats, sinó també per cooperatives i sindicats agrícoles.

Després d’aquesta data tan assenyalada i en un breu espai de temps esclatà la Guerra Civil, que va implicar grans esforços per part de les mutualitats per garantir la seva supervivència tant durant aquest període com el de la postguerra. Des de llavors fins ara, les successives regulacions i els interessos econòmics, amanits amb els sempre necessaris assentiments polítics, han buscat com en el passat fer desaparèixer aquestes entitats. No obstant això, les mutualitats han continuat lluitant per la seva existència, vinculada a garantir la previsió social. La finalitat ha estat i és sempre la mateixa, sigui Confraria, Gremi, Montepio o Mutualitat: la defensa dels drets materials i ajuda i socors mutu dels seus afiliats, tenint  cura dels mutualistes i de donar cobertura als seus riscos, des del risc malaltia i guariment de la salut , fins a cobrir les necessitats econòmiques per l’impediment de poder treballar en cas de malaltia o accident i, finalment, donant cobertura i acompanyament en el moment de la mort.

Actualment a Catalunya hi ha 34 mutualitats, lluny de les que hi havia a principis del segle XX, però amb quasi 300.000 socis mutualistes donen cobertura a més de 1,3 milions de persones, que inclouen aquests mutualistes i llurs familiars i persones vinculades. Més enllà d’aquestes mutualitats, n’hi ha moltes que continuen existint sota l’estructura legal de fundacions o associacions, o altres figures jurídiques, moltes d’elles agermanades amb les actuals Mutualitats, com en el passat ho estaven els Gremis i les Confraries. El reduït nombre de mutualitats, fruit d’aquest fet i de les fusions entre les pròpies mutualitats, no ha estat impediment per tenir un elevat nombre de mutualistes i persones a qui donen cobertura, assolint segurament una de les xifres més rellevants a la història de les mutualitats en totes les seves formes. Remarcar que les mutualitats gaudeixen d’una magnífica i sòlida situació econòmica i financera, fruit de la seva gestió i dels seus valors.

Diuen que si vols arribar ràpid has de caminar sol, però que si vols arribar lluny has de caminar acompanyat. Les mutualitats hi som i hi serem, ja que més enllà de fer camí plegats el fem ben acompanyats. I després de tants segles seguim fent camí, cooperant per competir, per excel·lir i per damunt de tot, mantenint l’objectiu i la missió principal de la nostra existència: garantir la previsió social dels nostres mutualistes.

Bon dia mutualistes i amics del mutualisme

Aquest any estem d’aniversari, farem 125 anys. Ens agradaria haver-ho celebrat de manera molt diferent, però les circumstàncies actuals que impacten a la nostra salut, en la vida social i econòmica , faran que el calendari i la celebració s’hagin d’adaptar, com tantes altres coses en les nostres vides.

En funció de l’evolució de la pandèmia anirem redefinint el calendari i us anirem informant del mateix i ho farem a través de les eines de comunicació de la Federació.

A la web i al Butlletí setmanal que remetem i que tant bon servei ens estant donant com a eines de comunicació, per difondre l’agenda i les notícies més rellevants de les mutualitats, de la Federació i de l’àmbit del mutualisme, s’hi afegirà una nova eina de comunicació des d’avui: el Blog de la Federació.

Desitgem que tingui el mateix èxit i utilitat que la resta d’eines de comunicació esmentades i us animem a utilitzar-lo i a compartir-lo per donar més visibilitat al món mutual.

Amb el desig que us trobeu bé de salut i que mantingueu els ànims ben amunt, només em queda reiterar el meu reconeixement i agraïment a tot el personal sanitari i assistencial de les vostres mutualitats i a tots vosaltres per la gran implicació en els moments actuals.

Us envio una forta abraçada
Salut!

Jordi Busquet

President

Història de la Federació de Mutualitats

Aquest 2021, any del 125è aniversari de la Federació de Mutualitats de Catalunya que va néixer com a resposta a un acte de Govern, equívoc. L’any 1886, el Ministre d’Hisenda de torn imposà a les mutualitats d’Espanya un tribut que no els corresponia; confongué les Caixes de Préstec amb les Mutualitats. Aquest error ministerial provocà que cinquanta‑un delegats mutualistes es reunissin a la plaça barcelonina de la Cucurulla i designessin dos delegats que en representació del col.lectiu es traslladaren a Madrid per negociar una rectificació. La gestió fou positiva. Les mutualitats van quedar excloses de l’esmentada imposició.

El triomf animà els mutualistes, els quals es van convèncer que pels camins de la solidaritat era possible fer front a les escomeses adverses. Així va néixer la idea de crear una Federació que aplegués voluntats. Sota la denominació de “Unión y Defensa de Montepíos de la Provincia de Barcelona y sus afueras”, es va constituir el 15 d’abril de 1896,

 Adoptà diverses denominacions, en els primers temps primordialment, per tal de respondre cada vegada amb major adequació a les exigències del seu propi itinerari.

Després de la Guerra Civil 1936-39 també s’hagué d’adaptar, per subsistir, a les exigències, però en aquesta ocasió, d’un règim fill d’una imposició de guerra. En el curs d’aquests cent vint-i-cinc anys hi ha hagut de tot. Moments brillants i moments atzarosos, hores compromeses i hores d’esperança.

Les línies bàsiques de l’activitat d’aquesta llarga història: els inicis incerts i dubitatius, les realitzacions aconseguides, alguns èxits, la projecció en la societat catalana d’aquesta important faceta de l’economia social, la seva oficialització mitjançant les dues Lleis específiques aprovades pels dos Parlaments de Catalunya, el del 1934 i el del 1991. La lluita per les amenaces que significaven alguns projectes de llei, i podríem seguir fins arribar a les actuals obligacions i normatives que han suposat un gran repte per mantenir la continuïtat de les mutualitats de previsió social.

Tot forma part d’aquesta història!  No obstant, la Federació s’ha mantingut fidel al seu espèrit fundacional: la representació i la  promoció de la previsió social. El mutualisme de previsió social és un fenomen singular en l’activitat econòmica‑social.

És una realitat econòmica, però que el seu punt de mira posa un fort accent en la vessant social; i així explica el miracle de què la seva presència s’ha mantingut i superat el pas del temps. Trobem antecedents en el segle dotzè i en el transcurs de vuit segles on el procés economicosocial ha estat espectacular. Des de la Confraria i els Gremis fins el modern capitalisme s’ha hagut de lliurar batalles difícils. i hem pogut sortir‑ne, sempre, no pas malmesos, sinó més aviat reforçats!

L’arribada de la tecnologia ha transformat la vida de milions de persones. En l’actualitat, el procés de digitalització s’estén de manera accelerada i ha arribat també a les assegurances, un sector en ebullició pel fet que startups disruptivas estan incorporant tècniques i eines sofisticades com el data, la intel·ligència artificial o l’internet de les coses per a modificar, com mai abans, aquest sector.

Els números parlen sols. La indústria insurtech es defineix per la unió de les paraules en anglès insurance (assegurances) i technology (tecnologia) i aglutina a les companyies d’assegurances tradicionals, a les empreses tecnològiques i a les startups disruptivas que utilitzen les noves tecnologies per a crear noves maneres d’oferir els productes i serveis al client final. Acumula una inversió de més de 8.000 milions de dòlars des de 2012, amb una xifra superior als 2.200 milions de dòlars en 2017, segons un informe elaborat per CB Insights.

Una assegurança per a cada persona

La informació és clau en el negoci de les assegurances i les noves fonts d’informació –que han arribat amb les noves tecnologies– està permetent a les empreses asseguradores generar productes més adequats a cada client.

Aquí està el gran canvi: fenòmens com el big data i la internet de les coses, estan acabant amb aquest escenari. La capacitat de disposar de més i millors dades, obtinguts gràcies a sensors i objectes connectats a la xarxa, és un dels motors del fenomen insurtech. La gran quantitat de dades acumulades i combinats, permeten que les asseguradores siguin més eficaces i capaces de gestionar productes diferencials i amb major personalització.

Nous consumidors

Si bé la tecnologia ha aplanat el camí per a transformar el món de les assegurances, res d’això hauria estat possible sense un important canvi de mentalitat dels consumidors: la necessitat d’assegurar no sols objectes, sinó també estils de vida; així com la irrupció de nous models econòmics com l’economia col·laborativa.

Els comparadors d’assegurances, que permeten conèixer el més barat, són l’origen de les innovadores startups que avui guien a l’usuari de manera intuïtiva i més precisa a través d’una oferta ben estructurada, per a donar en la diana de la seva elecció.

Aquí està un altre dels grans canvis: Els consumidors ja no volen pagar de més per conceptes que no utilitzaran, la comunicació és online en lloc de presencial, durant 24 hores al dia i sense esperes. En definitiva, insurtech no és només oferir una app, va més enllà: es tracta de generar una cadena de valor en tot el procés assegurador.

Noves assegurances

En aquesta conjuntura els contractes d’assegurances canvien, com s’apunta pels nous escenaris que ha plantejat la tecnologia i les noves necessitats dels usuaris. Gràcies a la confluència de l’anàlisi de dades (big data), la Internet de les coses (AI per les seves sigles en anglès) i els desenvolupaments tecnològics que aporten les noves companyies, es perfila un tipus de contracte intel·ligent que s’executa automàticament quan es donen les condicions prefixades, sense necessitat d’arbitratge ja que el sistema descansa sobre una base de dades o cadena de blocs (blockchain) pública, transparent i impossible de falsificar.

A més, l’existència de dispositius electrònics i diversos mecanismes per a recopilar dades, per exemple, sobre la condició física del client, tipus de conducció o estil de vida saludable, donaran –en cas que l’usuari autoritzi a compartir totes aquestes dades– una bolcada impensable a les noves assegurances. En poder mesurar millor el risc les asseguradores poden oferir solucions personalitzades a cada client.

Estem molt contents que el blog de la Federació de Mutualitats vegi la llum. L’objectiu d’aquest és publicar de forma periòdica informacions d’interès per a entitats federades, els seus treballadors i mutualistes, les persones de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària i la ciutadania en general.

És per això que el blog comptarà amb diferents seccions, cada una d’elles pensada per respondre als diferents objectius i audiències.

Seccions del nou blog

Noticies

En aquest apartat s’hi trobarà, bàsicament, informació d’actualitat i interès sobre l’àmbit de les assegurances, el tercer sector, l’Economia Social i Solidària i tot allò que pugui resultar útil als lectors de la web.

Formació

Un dels puntals de la Federació de Mutualitats de Catalunya és la formació que ofereix a les mutualitats federades. En aquest blog destacarem tant aquelles informacions que s’ofereixen tot l’any com aquelles temporals que cal destacar. També farem esment als convenis de formació de l’entitat.

Informació jurídica

Les persones que reben el butlletí la mutualitat saben que la informació jurídica és un gruix important de les informacions que es difonen. Que les mutualitats federades estiguin al dia de l’actualitat jurídica és imprescindible per al nostre equip. La idea d’aquesta secció és que acabi esdevenint un FAQs (Preguntes Freqüents) dels temes jurídics en llenguatge planer de les qüestions més importants que atenyen al món del mutualisme.

ESS

L’Economia Social i Solidària en tant que àmbit i context en què s’emmarca també tindrà un paper destacat en aquesta bitàcola. Noticies, acords, curiositats, etc.

Som mutualitat

Aquesta és la secció on et parlarem de totes les mutualitats federades. No et decepcionarà cap ni una.

Entrevistes

Comunitat és una de les paraules que millor ens defineixen i cuidem. És per això que conèixer les persones que formen part del “nosaltres” és fonamental. I quina millor manera de fer-ho que amb una entrevista?

Mutualisme

Com va néixer? En què consisteix? Quina importància té en la nostra societat? Aquesta i moltes altres preguntes serà les que respondrem en aquesta secció imprescindible.

Altres

No volem fer espòiler. Només et podem dir: no te la pots perdre!