Tag Archive for: mutualitats

Les organitzacions acumulen coneixement cada dia.

Està en els equips, en els processos que funcionen, en els problemes que s’han resolt, en les decisions adoptades i també en les experiències que han obligat a rectificar.

Una part d’aquest coneixement queda documentada. Una altra continua vinculada a les persones que l’han generat.

Per a les mutualitats, compartir-lo pot tenir un valor especialment important. Moltes afronten reptes similars, encara que ho facin des de realitats, dimensions i àmbits d’actuació diferents.

Regulació, transformació digital, gestió de persones, governança, atenció al mutualista, intel·ligència artificial, eficiència operativa o sostenibilitat financera formen part d’una agenda cada vegada més àmplia.

En aquest context, l’experiència d’una entitat pot resultar útil per a moltes altres.

Aprendre també de l’experiència dels altres

Una organització aprèn quan incorpora coneixement nou, però també quan observa com altres han afrontat situacions semblants.

Una mutualitat pot haver simplificat un procés intern. Una altra pot haver implantat una nova eina digital. Una tercera pot haver desenvolupat una bona pràctica d’atenció. Una altra pot haver trobat una manera més eficient d’organitzar determinats controls.

Compartir aquestes experiències permet ampliar les referències disponibles abans de prendre una decisió.

Aquesta circulació del coneixement aporta, almenys, tres utilitats: permet conèixer solucions que ja han estat provades, ajuda a identificar dificultats comunes i facilita detectar pràctiques que poden adaptar-se a altres organitzacions.

L’aprenentatge compartit pot reduir també una part de l’esforç necessari per explorar problemes que altres entitats ja han començat a resoldre.

Compartir també allò que ha costat

Les bones pràctiques són valuoses. Les dificultats també ho són.

Els projectes que han requerit més temps del previst, els processos que han hagut de modificar-se o les decisions que han generat resultats diferents dels esperats contenen informació especialment útil.

Una cultura de coneixement compartit madura incorpora aquesta experiència.

Explicar què ha funcionat permet replicar idees. Explicar què ha costat ajuda a anticipar obstacles.

Aquest tipus d’aprenentatge és especialment rellevant davant processos de transformació, perquè moltes decisions relacionades amb tecnologia, organització o gestió es construeixen progressivament.

L’experiència acumulada permet avançar amb més referències.

De la conversa al coneixement útil

Compartir experiències genera valor quan aquest intercanvi pot transformar-se en coneixement aplicable.

Una conversa entre professionals pot identificar un problema comú. La comparació de diverses experiències pot mostrar diferents maneres d’abordar-lo. I aquesta informació pot acabar convertint-se en una pràctica, una guia, un criteri de decisió o una millora de procés.

Per això, les trobades professionals poden tenir una funció que va més enllà de l’accés a ponències.

Les converses informals, les preguntes, els exemples i els contactes entre persones de diferents entitats formen part de la transferència de coneixement.

El repte posterior consisteix a fer que una part d’aquest coneixement torni a les organitzacions.

Compartir amb els equips les idees principals, documentar una bona pràctica, recuperar un contacte per aprofundir en una experiència o incorporar un aprenentatge a un projecte concret són formes senzilles de multiplicar el valor d’una trobada.

Cooperar sense deixar de ser diferents

Les mutualitats tenen trajectòries, dimensions, especialitzacions i realitats organitzatives diverses.

Aquesta diversitat pot enriquir l’aprenentatge compartit.

Una pràctica útil per a una entitat petita pot aportar una perspectiva interessant a una organització més gran. Una mutualitat especialitzada pot disposar d’un coneixement profund sobre un àmbit concret. Una experiència territorial pot mostrar solucions que difícilment apareixerien en una aproximació més general.

Compartir coneixement tampoc implica reproduir exactament les solucions dels altres.

El valor està en conèixer-les, entendre per què han funcionat i valorar quins elements poden adaptar-se a una realitat diferent.

Aquesta capacitat d’adaptació converteix l’experiència compartida en una font de criteri.

Una agenda cada vegada més transversal

Els reptes que afronten les mutualitats tenen, a més, un caràcter creixentment transversal.

La digitalització afecta els processos i també les persones.

La intel·ligència artificial afecta la tecnologia i també la governança.

La regulació té conseqüències sobre els sistemes, la documentació i l’organització interna.

Els canvis econòmics influeixen en les inversions, la solvència i la planificació.

La gestió de persones condiciona la capacitat de transformar l’organització.

Aquesta interrelació fa especialment útil reunir perspectives diferents.

El programa provisional de la XIII Trobada de Mutualitats de Catalunya reflecteix precisament aquesta diversitat: economia i finances, eficàcia personal i productivitat, inversions, intel·ligència artificial, pensament crític i presa de decisions formen part dels continguts previstos per als dies 26 i 27 d’octubre a Montserrat.

Del coneixement individual al coneixement compartit

Una de les qüestions importants per a qualsevol organització és evitar que el coneixement depengui exclusivament de persones concretes.

Documentar processos, compartir experiències entre equips, generar espais interns d’aprenentatge i conservar els criteris que han portat a determinades decisions ajuda a construir memòria organitzativa.

Entre entitats pot passar una cosa semblant.

Les trobades, grups de treball, jornades i espais de col·laboració poden contribuir a crear una memòria compartida sobre els reptes que afronten les mutualitats.

L’experiència de la trobada anterior ja va seguir aquesta lògica. El llibre digital de la Trobada de l’any passat va recollir i ordenar les aportacions sobre economia, lideratge, innovació, tecnologia, salut i sostenibilitat amb la voluntat de convertir les ponències en coneixement que pogués continuar sent útil després de les sessions.

Aquest és un aspecte especialment interessant: el coneixement generat en una trobada pot continuar circulant quan la trobada ja ha acabat.

Compartir i connectar

La XIII Trobada de Mutualitats de Catalunya tornarà a reunir-nos els dies 26 i 27 d’octubre a Montserrat.

La convocatòria posa l’accent en dues idees molt concretes: compartir experiències, reptes i bones pràctiques, i connectar per generar vincles i sinergies.

Són dos verbs senzills que descriuen bé una necessitat actual de les organitzacions.

Compartir permet ampliar el coneixement disponible.

Connectar facilita que aquest coneixement continuï circulant.

En un moment en què els canvis tecnològics, econòmics i organitzatius s’acceleren, disposar de més perspectives ajuda a prendre decisions amb més referències.

Aquest és també el sentit del lema escollit per a aquesta edició:

«Sumem forces. Fem mutualitats.»

Perquè el coneixement que queda dins d’una organització té valor.

El coneixement que circula pot multiplicar-lo.

La intel·ligència artificial generativa està deixant de ser una tecnologia experimental per incorporar-se progressivament al funcionament habitual de les organitzacions.

El sector assegurador participa d’aquesta evolució. Segons dades publicades per EIOPA, el 65% de les 347 entitats asseguradores consultades ja utilitzaven solucions d’IA generativa i un 23% addicional preveia incorporar-les. Una part important dels casos d’ús es trobava encara en fase de prova o experimentació.

Atenció al client, gestió de sinistres, vendes, anàlisi de dades, generació de continguts o suport a processos interns formen part de les aplicacions que ja s’estan explorant.

Aquest escenari introdueix una nova prioritat per a les entitats: governar l’ús de la IA.

Per a una mutualitat, això significa establir criteris que permetin aprofitar les possibilitats de la tecnologia mantenint el control sobre les dades, els processos, les decisions i les responsabilitats.

De provar eines a definir una política

Moltes organitzacions han començat la seva aproximació a la IA de manera espontània.

Una persona utilitza una eina per resumir un document. Un equip experimenta amb la generació de textos. Una àrea prova un assistent per analitzar informació o preparar una presentació.

Aquest procés és comprensible i forma part de l’aprenentatge tecnològic.

Quan els usos augmenten, però, també creix la necessitat d’establir unes regles comunes.

Una política interna d’IA pot proporcionar aquest marc. La seva funció consisteix a determinar quins usos són adequats, quines precaucions s’han d’adoptar, quines responsabilitats existeixen i quins mecanismes de supervisió necessita l’organització.

El punt de partida pot ser relativament senzill.

1. Identificar els usos reals

Abans de desplegar noves solucions, resulta útil conèixer com s’està utilitzant ja la IA dins de l’organització.

Aquest inventari pot incloure eines corporatives i aplicacions externes utilitzades pels equips.

Els casos d’ús es poden agrupar, per exemple, en:

  • redacció i revisió de documents;
  • resum d’informació;
  • traducció;
  • cerca i anàlisi documental;
  • programació i suport tecnològic;
  • atenció al mutualista;
  • anàlisi de dades;
  • suport a processos de prestacions o sinistres;
  • generació de continguts;
  • assistència a la presa de decisions.

Aquest mapa permet obtenir una primera fotografia del nivell real d’adopció.

També ajuda a diferenciar usos de baixa complexitat d’altres que poden tenir conseqüències més importants per a les persones o per a l’entitat.

2. Classificar els usos segons el risc

Totes les aplicacions de la IA tenen implicacions diferents.

Utilitzar una eina per preparar una primera versió d’un text intern presenta un perfil diferent del d’un sistema que intervé en la valoració d’una prestació, la detecció de frau o una decisió que afecta directament una persona.

Una classificació interna pot distingir entre usos de risc baix, mitjà o elevat.

Entre els factors que poden determinar aquesta classificació es troben el tipus de dades utilitzades, l’impacte potencial sobre les persones, el grau d’automatització, la possibilitat d’errors i la rellevància de la decisió en què participa el sistema.

Aquesta graduació permet aplicar controls proporcionats.

Els usos més senzills poden requerir unes regles bàsiques. Els que tenen més impacte necessiten més documentació, validació, supervisió i seguiment.

3. Establir regles clares sobre les dades

Les eines d’IA generativa funcionen a partir d’informació.

Per això, la gestió de les dades constitueix un dels elements centrals d’una política interna.

L’organització ha de definir quina informació pot introduir-se en cada tipus d’eina i quina requereix entorns específicament autoritzats.

Aquesta precaució és especialment important quan es treballa amb dades personals, informació confidencial, documentació contractual, dades de salut o informació estratègica de l’entitat.

Una regla fàcil d’entendre resulta més efectiva que una política que els equips difícilment poden aplicar.

L’objectiu és que qualsevol persona de l’organització sàpiga quines eines pot utilitzar, per a quines finalitats i amb quin tipus d’informació.

4. Mantenir la supervisió humana

La IA generativa pot produir resultats convincents que contenen errors, omissions o interpretacions incorrectes.

EIOPA identifica precisament la fiabilitat dels resultats, la protecció de dades, la ciberseguretat i l’explicabilitat entre les qüestions que requereixen atenció en el desplegament d’aquestes tecnologies.

La supervisió humana continua sent, per tant, una peça essencial.

Aquesta supervisió ha de ser especialment clara quan la IA intervé en processos que poden afectar drets, prestacions, contractació, reclamacions o altres decisions rellevants per a les persones mutualistes.

La tecnologia pot donar suport al criteri professional. La responsabilitat sobre la decisió ha d’estar clarament assignada.

5. Conèixer els proveïdors

La incorporació de la IA també genera noves dependències tecnològiques.

Una entitat pot utilitzar models desenvolupats per tercers, serveis allotjats al núvol, aplicacions especialitzades o funcionalitats d’IA integrades en programes que ja utilitzava.

Aquesta realitat fa necessari incorporar els proveïdors al marc de governança.

Aspectes com la ubicació i el tractament de les dades, les condicions del servei, la seguretat, la continuïtat, les actualitzacions dels models o la possibilitat de canviar de proveïdor formen part de l’anàlisi.

Conèixer la tecnologia que utilitza l’organització inclou també conèixer de qui depèn.

6. Assignar responsabilitats

Una política d’IA necessita responsables identificables.

La governança pot implicar diferents funcions segons la dimensió i estructura de cada mutualitat: direcció, tecnologia, compliment normatiu, protecció de dades, gestió de riscos, seguretat o responsables de les diferents àrees de negoci.

El model concret pot variar.

El criteri essencial és que existeixi una responsabilitat definida per autoritzar usos, establir controls, gestionar incidències i revisar l’evolució dels sistemes.

A mesura que augmenta l’adopció de la IA, aquesta coordinació esdevé més important.

7. Formar les persones

La governança tecnològica també depèn del coneixement dels equips.

Una persona que utilitza IA ha de comprendre les possibilitats de l’eina i també les seves limitacions.

La formació pot abordar qüestions molt pràctiques: tractament de dades, verificació de resultats, identificació d’errors, seguretat, propietat intel·lectual, usos autoritzats i procediments davant d’una incidència.

També convé desenvolupar capacitat crítica.

La facilitat amb què aquests sistemes generen respostes pot crear una aparença de precisió superior a la seva fiabilitat real. Verificar fonts, contrastar informació i mantenir el criteri professional continuen sent competències essencials.

8. Revisar i aprendre

Una política d’IA difícilment pot concebre’s com un document estàtic.

Les eines canvien, apareixen nous usos, evolucionen els riscos i també ho fa el marc regulador.

Per això, resulta útil establir un mecanisme periòdic de revisió.

L’inventari de casos d’ús, les incidències detectades, els resultats obtinguts, els canvis en els proveïdors i l’experiència dels equips poden proporcionar informació molt valuosa.

La governança es converteix així en un procés d’aprenentatge institucional.

Un possible esquema per començar

Una mutualitat que vulgui ordenar l’ús de la IA pot estructurar el treball en set passos:

  1. Inventariar les eines i els casos d’ús existents.
  2. Classificar-los segons el seu nivell de risc.
  3. Definir els usos autoritzats i les limitacions.
  4. Establir criteris sobre dades i informació confidencial.
  5. Assignar responsabilitats i mecanismes de supervisió.
  6. Formar les persones que utilitzaran aquestes eines.
  7. Revisar periòdicament els usos, els riscos i els resultats.

Aquest esquema pot adaptar-se a la dimensió, activitat i complexitat de cada entitat.

L’objectiu és disposar d’un marc comprensible i aplicable.

La IA com a qüestió de governança

La incorporació de la intel·ligència artificial al sector assegurador continuarà avançant.

La diferència estarà cada vegada més en la capacitat de les organitzacions per seleccionar els usos que aporten valor, gestionar els riscos que comporten i integrar aquestes eines dins dels seus sistemes de govern.

Per a les mutualitats, aquest procés ofereix oportunitats en eficiència, anàlisi, servei i gestió del coneixement.

També exigeix preservar elements essencials com la confidencialitat, la supervisió professional, la responsabilitat i la qualitat de les decisions.

Passar de l’experimentació a la governança és, probablement, un dels passos més importants en aquesta etapa d’adopció de la IA.

La tecnologia continuarà evolucionant.

Disposar de criteris clars permetrà evolucionar amb ella.

La publicació del Reial decret 707/2026, de 2 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de les condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva, incorpora al debat públic una qüestió amb una profunda dimensió social: la capacitat de comprendre també forma part de l’accessibilitat.

El nou reglament estableix condicions bàsiques en àmbits diversos, com els béns i serveis a disposició del públic, els serveis digitals, les relacions laborals i determinats aspectes dels espais físics.

Per a les organitzacions, la seva aplicació comportarà revisar informació, documents, canals, tràmits i processos.

Al costat d’aquesta dimensió normativa hi ha una reflexió que mereix una mirada més àmplia.

  • Què significa realment que una persona pugui comprendre la informació que rep?
  • I quina relació existeix entre comprensió, autonomia, confiança i protecció?

Comprendre per poder decidir

Vivim envoltats d’informació. Contractes, formularis, aplicacions, condicions, comunicacions, procediments, notificacions i tràmits formen part de la nostra relació quotidiana amb empreses, administracions i institucions.

La quantitat d’informació disponible ha crescut enormement. La capacitat de convertir aquesta informació en coneixement útil depèn també de la manera com està concebuda i presentada.

Aquí és on l’accessibilitat cognitiva adquireix tot el seu sentit. Una persona necessita identificar la informació rellevant, comprendre-la i saber què ha de fer amb ella. Aquesta capacitat està directament relacionada amb l’autonomia.

Comprendre permet decidir amb més criteri, exercir drets, assumir compromisos de manera conscient, utilitzar adequadament un servei i relacionar-se amb una institució amb més seguretat.

Per això, facilitar la comprensió té una dimensió que va molt més enllà de la comunicació. És també una manera de facilitar l’autonomia de les persones.

L’accessibilitat des d’una mirada més àmplia

Durant molts anys, quan parlàvem d’accessibilitat, la nostra mirada se centrava principalment en l’eliminació de barreres físiques o sensorials. L’accessibilitat cognitiva amplia aquesta perspectiva i situa la comprensió en un lloc central.

El Reglament contempla instruments com el llenguatge senzill i clar, la lectura fàcil, els pictogrames, els suports visuals, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació i les tecnologies de suport. També parteix d’una concepció àmplia de les dificultats cognitives.

Aquesta perspectiva ens ajuda a entendre una realitat important: la capacitat de comprendre pot variar segons la persona, el context i el moment.

L’edat, la complexitat de la informació, el grau de familiaritat amb un determinat llenguatge, l’entorn digital o una situació personal especialment delicada poden condicionar la manera com processem la informació.

Això converteix la comprensibilitat en una qüestió d’interès general.

Dissenyar informació i processos més comprensibles contribueix a crear serveis més accessibles i, alhora, més fàcils d’utilitzar per al conjunt de la societat.

Precisió i claredat poden avançar juntes

Aquesta qüestió és especialment interessant en sectors caracteritzats per una elevada complexitat tècnica i jurídica.

El sector assegurador n’és un bon exemple.

Una assegurança articula drets, obligacions, cobertures, exclusions, procediments i altres elements que requereixen precisió. Aquesta precisió és essencial per oferir seguretat jurídica a totes les parts.

Al mateix temps, les persones necessiten comprendre els elements essencials de la protecció que contracten o de la qual són beneficiàries.

Aquí apareix un dels reptes més interessants que planteja l’accessibilitat cognitiva: fer compatible la precisió jurídica amb una comunicació cada vegada més comprensible.

Llenguatge clar i rigor poden reforçar-se mútuament. Una informació ben estructurada, una explicació adequada, una jerarquia visual coherent o un procés digital intuïtiu poden ajudar a comprendre continguts complexos preservant la seva precisió.

Aquesta mirada transforma la claredat en un criteri de qualitat institucional.

L’accessibilitat també està en els processos

La comprensibilitat abasta més que les paraules. Un document pot estar redactat amb claredat i formar part d’un procés difícil de seguir. Una pàgina web pot contenir informació correcta i presentar un recorregut complex per arribar-hi. Un formulari pot utilitzar expressions senzilles i exigir passos que generin dubtes.

Per això, l’accessibilitat cognitiva també convida a observar l’experiència completa de la persona.

  • Com troba la informació?
  • Com identifica què ha de fer?
  • Com completa un tràmit?
  • Com presta el seu consentiment?
  • Com sol·licita una prestació?
  • Com formula una reclamació?
  • Com sap en quin punt es troba el seu procediment?

Aquesta perspectiva resulta especialment rellevant en un moment de transformació digital.

Digitalitzar ofereix grans possibilitats per simplificar gestions, facilitar l’accés als serveis i ampliar l’autonomia de les persones. Incorporar l’accessibilitat cognitiva des del disseny pot ajudar a convertir aquesta capacitat tecnològica en una millor experiència de relació.

La bona digitalització també pot ser una forma de proximitat.

Comprensió i confiança institucional

La confiança té una relació estreta amb la comprensió. Quan una persona entén què li ofereixen, què s’espera d’ella, quins drets té i com funciona un determinat procés, la seva relació amb la institució disposa d’una base més sòlida. La transparència adquireix així una dimensió qualitativa.

Publicar informació és important. Fer-la accessible i comprensible amplia el seu valor. Aquesta idea té conseqüències per a la comunicació institucional. Explicar bé requereix identificar què necessita saber la persona, ordenar la informació, prioritzar els elements essencials i utilitzar un llenguatge adequat al destinatari.

Aquesta manera de comunicar expressa també una determinada cultura organitzativa: una cultura que dedica temps a facilitar la comprensió de les persones amb les quals es relaciona.

Una mirada especialment vinculada al mutualisme

En el model mutualista, aquesta reflexió adquireix una dimensió addicional. La persona mutualista participa en una comunitat de protecció i forma part d’un model basat en la corresponsabilitat, la participació i la governança democràtica. Aquests principis necessiten informació comprensible per desplegar-se plenament.

  • Participar amb criteri requereix comprendre.
  • Exercir drets requereix conèixer-los.
  • Assumir responsabilitats compartides requereix entendre el sentit de les decisions.
  • Valorar la gestió d’una entitat requereix disposar d’informació clara sobre la seva activitat i els seus resultats.

Per això, l’accessibilitat cognitiva pot interpretar-se també com una oportunitat per reforçar la qualitat de la relació mutualista.

  • La proximitat guanya valor quan facilita la comprensió.
  • La transparència guanya valor quan la informació resulta accessible.
  • La participació guanya valor quan les persones disposen dels elements necessaris per formar-se un criteri.
  • I la confiança creix quan la institució és capaç d’explicar-se amb claredat.

De l’obligació normativa a la cultura institucional

L’entrada en vigor del nou Reglament requerirà que les organitzacions revisin diferents àmbits de la seva activitat.

En el cas de les mutualitats, aquesta revisió pot arribar a la informació precontractual, els processos de contractació i consentiment, les comunicacions rellevants, la sol·licitud de prestacions, els canals d’atenció, els serveis digitals i altres punts de relació amb mutualistes, persones assegurades i beneficiàries, d’acord amb l’abast concret de les obligacions aplicables.

Aquest treball té també el potencial d’obrir una reflexió organitzativa més profunda. 

  • Podem preguntar-nos quins documents generen més dubtes. 
  • Quins tràmits requereixen més explicacions. 
  • En quins moments les persones necessiten més acompanyament.
  • Quina informació resulta essencial per prendre una decisió.
  • Com podem utilitzar la tecnologia per facilitar la comprensió.
  • I com podem incorporar el llenguatge clar als processos habituals de l’organització.

Quan aquestes preguntes formen part de la manera habitual de treballar, l’accessibilitat passa a integrar-se en la cultura institucional.

Institucions que faciliten la comprensió

El Reial decret 707/2026 estableix un nou marc regulador de l’accessibilitat cognitiva.

La seva publicació també ens ofereix l’oportunitat de mirar més enllà del compliment i plantejar-nos quin tipus de relació volem construir entre les institucions i les persones.

  • Una relació basada en informació accessible.
  • En processos comprensibles.
  • En decisions conscients.
  • En autonomia.
  • En proximitat.
  • I en confiança.

Per a les organitzacions de protecció social, aquesta reflexió connecta directament amb la seva raó de ser. Protegir significa anticipar riscos, oferir respostes i acompanyar les persones quan ho necessiten.

Facilitar que les persones comprenguin allò que afecta la seva protecció forma part d’aquest acompanyament.

Perquè una societat més accessible també és una societat en què més persones poden comprendre, decidir i participar amb autonomia.

La protecció social sempre conté una dimensió temporal.

Quan una persona s’incorpora a una mutualitat, entra a formar part d’un sistema orientat a resoldre necessitats presents i a construir respostes duradores. També s’integra en una comunitat creada al llarg dels anys, amb la responsabilitat de preservar-ne la utilitat per a les generacions futures.

Aquesta continuïtat és una de les expressions més profundes del mutualisme.

La solidaritat mutualista relaciona persones que comparteixen riscos en un mateix moment i connecta generacions amb necessitats, expectatives i maneres d’entendre la protecció diverses.

Una societat que canvia

La major longevitat, la transformació de les estructures familiars, les noves trajectòries professionals i els canvis tecnològics estan modificant la relació de les persones amb la previsió social.

Les necessitats de protecció evolucionen al mateix ritme que la societat.

Una persona jove pot valorar especialment la flexibilitat, la facilitat d’accés digital o la capacitat d’adaptar les cobertures a una vida laboral menys estable.

Una persona de més edat pot prioritzar la continuïtat, l’acompanyament personal, la comprensió dels procediments i la presència de canals d’atenció humana.

Aquestes visions aporten elements complementaris.

El repte institucional consisteix a integrar-les dins d’un mateix projecte de protecció.

Rebre, preservar i transmetre

Cada generació rep institucions construïdes amb anterioritat.

Rep coneixement acumulat, sistemes de governança, recursos, pràctiques professionals i una cultura de protecció desenvolupada per les persones que l’han precedida.

Aquesta herència necessita cura, revisió i adaptació.

Preservar implica identificar els elements que donen sentit a la institució. Adaptar implica actualitzar-ne les respostes perquè continuïn sent útils en un entorn canviant.

En el mutualisme, aquesta distinció és especialment important. Els instruments poden evolucionar mentre la protecció compartida, la participació i la vocació de servei mantenen la seva centralitat.

Ampliar l’horitzó de les decisions

Moltes decisions organitzatives es valoren pels seus resultats immediats: reducció de costos, simplificació de processos, agilitat o capacitat de resposta.

Aquests objectius conviuen amb una altra exigència: preservar la solidesa del sistema a llarg termini.

En la previsió social, les decisions adoptades avui poden afectar persones que necessitaran protecció molts anys després. També poden condicionar la solidesa futura de l’entitat, la qualitat de les prestacions i la capacitat d’assumir nous riscos.

Aquesta realitat introdueix una pregunta rellevant en la presa de decisions:

Aquesta mesura resol una necessitat present i contribueix a preservar el sistema per al futur?

La mirada intergeneracional amplia l’horitzó de la governança. Recorda que una institució respon davant de les persones que avui ocupen els espais de decisió i davant de les que en dependran més endavant.

Representar mirades diverses

La solidaritat intergeneracional ha de reflectir-se en els espais de govern, participació i deliberació.

Les organitzacions prenen decisions més completes quan incorporen experiències diverses.

Les persones amb més trajectòria poden aportar memòria institucional, coneixement del model i comprensió dels processos viscuts.

Les generacions més joves poden introduir noves preguntes, altres formes de relacionar-se amb la tecnologia i una sensibilitat diferent davant dels riscos emergents.

La combinació d’aquestes mirades millora el criteri institucional.

La diversitat generacional és una font de coneixement i una condició útil per anticipar millor les necessitats futures.

Innovar amb criteris d’inclusió

La digitalització és un dels àmbits on la diversitat generacional es fa més visible.

Els canals digitals poden millorar l’accés, reduir temps, facilitar gestions i adaptar-se als hàbits de moltes persones.

Al mateix temps, una transformació digital basada exclusivament en canals virtuals pot generar dificultats per a una part de la comunitat.

La innovació responsable ha de garantir que les noves eines millorin el servei i mantinguin l’accés per a tothom.

Això pot exigir models híbrids, atenció personalitzada, suport en els processos digitals i una revisió constant de les barreres d’accés.

L’objectiu és oferir canals adequats perquè cada persona pugui exercir els seus drets i relacionar-se amb l’entitat en condicions dignes.

Compartir recursos i responsabilitats

La solidaritat intergeneracional també implica gestionar els recursos amb equitat.

En qualsevol sistema de protecció, les aportacions, les prestacions i les reserves s’han d’administrar amb criteris de sostenibilitat i responsabilitat.

Aquesta gestió pot requerir decisions complexes.

Les realitats demogràfiques i socials evolucionen, i les respostes institucionals també han d’adaptar-se. Qualsevol canvi necessita regles clares, informació transparent i processos legítims.

La solidaritat permet gestionar els límits preservant el vincle entre les persones i distribuint els esforços amb criteris d’equitat.

Un pacte que es renova

El mutualisme es pot entendre com un pacte entre persones que decideixen protegir-se de manera compartida.

Aquest pacte es renova a mesura que canvien les necessitats i s’incorporen noves generacions.

Renovar-lo significa explicar el sentit del model, actualitzar els serveis, ampliar la participació i garantir que la institució continuï sent reconeixible per als qui l’han construïda i rellevant per als qui s’hi incorporen.

La continuïtat es construeix combinant memòria, transformació i capacitat d’adaptació.

Protegir també és deixar futur

La previsió social dona resposta a les necessitats actuals i construeix institucions capaces de resistir el pas del temps, adaptar-se i mantenir la confiança.

Aquesta és una responsabilitat compartida entre equips professionals, òrgans de govern i persones mutualistes.

Cada decisió contribueix a definir la institució que rebran les generacions futures.

Protegir les persones d’avui és essencial. Deixar una organització sòlida, comprensible i humana per a les persones de demà forma part del mateix compromís.

El president de la Federació de Mutualitats ha destacat el llarg recorregut històric de les entitats de l’ESS i el seu paper estructural en l’economia del país.

Barcelona, 12 de desembre de 2025.

El Parlament de Catalunya ha acollit les primeres ponències del futur Projecte de llei de l’economia social i solidària amb una primera intervenció del president de la Federació de Mutualitats, Jordi Busquet. També ha participat Juli Martínez del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). Aquestes dues primeres intervencions han coincidit en la necessitat de definir amb rigor el marc de l’ESS per a poder garantir que la futura norma preservi els valors que històricament han vertebrat el sector.

Jordi Busquet ha recordat que la Federació de Mutualitats forma part de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i que les organitzacions de l’economia social i solidària “invertim en país, generem llocs de treball estables i tenim impacte al territori”.

Per altra banda, Busquet ha alertat del risc de l’apropiació indeguda del concepte d’ESS per part d’empreses que no en compleixen els criteris: “Una empresa que es defineixi com a responsable no té per què ser una entitat de l’economia social i solidària”. Per això, ha defensat que la futura llei estableixi un marc normatiu sòlid, capaç de preservar l’essència del sector i d’impulsar-lo com a eina estratègica per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

Finalment ha destacat el procés democràtic i participatiu que ha dut l’AESCAT a elaborar un document de consens, fent recerca internacional i incorporant les aportacions de més de 500 organitzacions.

Les preguntes plantejades pels grups parlamentaris         

Després d’escoltar atentament les intervencions de Jordi Busquet i Juli Martínez, els diferents grups parlamentaris han plantejat algunes preguntes sobre els requisits per formar part de l’ESS. En concret s’han interessat per la participació democràtica, la qualitat del servei, la relació entre lucre i benefici, l’efecte sobre la rendibilitat, el paper del Consell i del Pla Nacional de l’ESS, i la necessitat de garantir que la norma no exclogui cap organització que realment sigui part del sector. El debat ha evidenciat la voluntat general de continuar avançant cap a un text àmpliament consensuat.     

El model ètic d’organitzacions de l’ESS com la Federació de Mutualitats

Les empreses i entitats que formen part de l’ESS a Catalunya sumen més de 7.400 organitzacions, 140.000 llocs de feina i una facturació total de 8.000 milions d’euros. 

A més a més, les entitats que pertanyen a la Federació de Mutualitats de Catalunya reinverteixen els beneficis en millores i serveis per als seus mutualistes, estan formades per persones, prenen les decisions de manera democràtica i prioritzen l’interès col·lectiu per damunt del capital.

Campanya de comunicació “L’economia que emociona”

Paral·lelament a l’inici de les intervencions parlamentàries de la futura llei de l’economia social i solidària s’ha encetat la campanya de comunicació “L’economia que emociona” de l’AESCAT. Una iniciativa que reivindica el valor transformador de l’ESS com una economia que funciona, cuida i transforma. 

 

  • Les jornades es van celebrar al Campus Fundació Sanitària Mollet els dies 23 i 24 d’octubre.
  • Mútua Mollet va ser l’entitat amfitriona de l’esdeveniment que cada edició escull la seu d’una mutualitat diferent.
  • L’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, en el seu discurs inaugural  va destacar que “volem entendre la salut com un projecte col·lectiu”.

Barcelona, 28 d’octubre de 2025.

La trobada anual de les mutualitats de Catalunya ha estat un èxit de participació amb un centenar aproximat d’assistents,  entre equips directius i comercials d’asseguradores de previsió social d’arreu del territori. L’objectiu, com en darreres edicions, era molt clar: reflexionar sobre el present i el futur del moviment mutualista a Catalunya.

En les jornades es van tractar diversos temes com la intel·ligència artificial (IA), el lideratge sistèmic, la macroeconomia, l’economia humana, la salut planetària, innovació, biomedicina i tecnologia i els reptes legals i ètics, que van ésser impartits per ponents i especialistes de primer nivell, dels quals destaquem el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Sànchez; el fundador d’Invivo Partners (fons inversor especialitzat en salut), Lluís Pareras; la directora del Centre de Salut Planetària de la Fundació Sanitària Mollet, Marta Pahissa; el director de l’àrea de Macroeconomia de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), Josep Ramon Aixelà i professors representants de l’Escola de Negocis EADA, Josep M. Coll, Franc Ponti i Carles Brugarolas.

La inauguració va anar a càrrec de Josefa Milà, presidenta de l’entitat amfitriona,  Mútua Mollet;  l’Alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio i del president de la Federació de Mutualitats, Jordi Busquet, que en la seva intervenció final va  destacar que “la tecnologia és important, però el que volem és parlar de persones”. També va reconèixer que “s’han de generar espais de confiança si volem cooperar per competir. La confiança s’ha de treballar”.

Per altra banda, el director general de la Federació de Mutualitats, Cristóbal Sarrias, en la seva conferència “Mutualitats i intel·ligència artificial: reptes legals, ètics i oportunitats” va assenyalar que “La intel·ligència artificial és una oportunitat per reforçar els valors mutualistes: posar la tecnologia al servei de la confiança, la transparència i el benestar de les persones.” Va finalitzar indicant que ““El repte no és substituir la proximitat humana, sinó utilitzar la innovació per enfortir-la i garantir una previsió social més justa, eficient i responsable.”

Al marge de les conferències, els assistents a la trobada van poder gaudir d’una activitat social amb una visita guiada pels espais més inèdits del Circuit de Catalunya.

Aquest tipus d’activitats i propostes contribueixen a enfortir els vincles i fomentar la col·laboració entre els representants de les diferents mutualitats, fent que cada edició sigui una nova experiència.

La Trobada anual de Mutualitats de Catalunya s’ha consolidat com un espai clau per a la reflexió, la cooperació i la innovació dins del moviment mutualista, reafirmant el compromís del sector amb el benestar i el progrés de la societat catalana.

Aquestes entitats sense afany de lucre, arrelades al territori i gestionades democràticament, esdevenen una alternativa creixent al model assegurador tradicional.

En ple debat sobre la necessitat d’una economia més justa, transparent i centrada en les persones, les mutualitats estan guanyant protagonisme.  Aquestes entitats asseguradores sense afany de lucre ofereixen cobertures en salut, vida, enterrament i altres assegurances personals,  amb una visió social, solidària i arrelada al territori.

Les mutualitats, societats de persones,  destinen els seus excedents a enfortir l’entitat, millorar els serveis i desenvolupar projectes d’interès coŀlectiu. A més, les persones mutualistes no són només usuàries, sinó que també participen de manera activa en la governança democràtica de l’entitat.

Aquest model, que posa les persones al centre, s’alinea plenament amb els principis de les finances ètiques: transparència, participació, impacte social i retorn al territori. Les mutualitats no només cobreixen riscos personals, sinó que contribueixen a la construcció d’una societat més cohesionada i resilient, amb serveis accessibles i adaptats a les necessitats reals de la ciutadania.

Amb una trajectòria centenària i una clara vocació de servei públic, les mutualitats s’erigeixen avui com una alternativa ètica, sostenible i compromesa amb el bé comú.

El president de la Federació, Jordi Busquet i el director general, Cristóbal Sarrias, han assistit a la darrera votació parlamentària acompanyats d’altres membres de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT)

Barcelona, 5 de juny de 2025.

El Parlament de Catalunya ha aprovat l’inici de la tramitació de la futura Llei d’Economia Social i Solidària amb un ampli consens de la majoria dels grups parlamentaris. A la votació ha estat present una comitiva d’AESCAT amb els  representants de la Federació de Mutualitats de Catalunya, Jordi Busquet i Cristóbal Sarrias.

Busquet ha destacat que l’inici de la tramitació suposa el reconeixement institucional de l’economia social i solidària (ESS) com un model clau pel futur socioeconòmic del país.

Durant la intervenció al ple del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, aquest ha anunciat dos objectius que es marca el Govern: situar l’ESS dins l’estructura econòmica del país i convertir-la en una de les potes fonamentals del progrés i la cohesió social a Catalunya.

La finalitat de la futura llei de l’ESS

El propòsit de la futura normativa és crear un marc jurídic que reguli l’activitat de les empreses, cooperatives i entitats que en formen part. També crear un registre oficial d’entitats de l’ESS que compleixin uns criteris i característiques específiques. D’aquesta manera institucions públiques i consumidors podran prioritzar la contractació de serveis amb organitzacions que tinguin valors ètics.

El text permetrà la creació de llocs de feina estables i locals; impulsarà una economia més arrelada al territori, apostant per la sostenibilitat i el benestar col·lectiu; i fomentarà un model basat en valors com la participació, la igualtat i el bé comú.

El model ètic d’entitats de l’ESS com la Federació de Mutualitats

Les empreses i entitats que formen part de l’ESS a Catalunya sumen més de 7.400 organitzacions, 140.000 llocs de feina i una facturació total de 8.000 milions d’euros. 

En concret, les entitats que pertanyen a la Federació de Mutualitats de Catalunya reinverteixen els beneficis en millores i serveis per als seus mutualistes, estan formades per persones, prenen les decisions de manera democràtica i prioritzen l’interès col·lectiu per damunt del capital.

La futura llei de l’ESS que reconeixerà l’esforç d’organitzacions com la Federació de Mutualitats, segueix ara la seva tramitació parlamentària que culminarà amb l’aprovació d’un marc legal pioner a Catalunya per impulsar aquest model socioeconòmic.

Barcelona, 2 de Juny 2025

La Federació De Mutualitats de Catalunya presenta les dades del sector a l’Assemblea Anual

L’Assemblea General Ordinària de la Federació de Mutualitats de Catalunya, ha analitzat les activitats del sector durant l’any 2024 i ha presentat les novetats en els serveis de l’entitat. Una trobada que també ha servit per aprovar els seus comptes anuals.

En l’Estudi anual comparatiu de les dades del sector 2024 es manté la tendència de creixement, amb un volum de primes de 317 milions d’euros, un 11,19% per sobre de l’exercici anterior.  

Del total, 130 milions d’euros corresponen als rams personals de «no vida» i 187 milions als rams personals de «vida». 

Les mutualitats de previsió social, un model singular d’assegurances ètiques dins l’economia social, ofereixen cobertura i protecció a gairebé dos milions de persones amb diversos productes de pòlisses personals. 

Les provisions tècniques van totalitzar 1.931 milions d’euros, per uns actius de 2.564 milions, és a dir, que la relació dels actius sobre les provisions tècniques arriba al 132,78%. El total de fons propis per donar cobertura al capital de solvència obligatori és de 599 milions, que suposa un superàvit de cobertura del 269%. 

El mateix passa amb els fons propis per donar cobertura al capital mínim obligatori de Solvència, que és de 587 milions, suposant un superàvit de cobertura del 867%. 

Cal destacar també la presentació de la Memòria social del sector que recull les activitats de caràcter social de les mutualitats federades i l’impacte econòmic que comporta. Mostra la forta implantació  de les mutualitats dins de la societat civil i en el seu territori, així com el caràcter no lucratiu de les mutualitats de previsió social catalanes. 

Les activitats descrites en la memòria comporten una inversió total per part de les mutualitats, de prop de mig milió d’euros. 

La trobada ha servit per reforçar la col·laboració de la Generalitat amb entitats del teixit social català com la Federació de Mutualitats.

5 de maig de 2025, Barcelona

El president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, Jordi Busquet, es va reunir el passat 30 d’abril amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una trobada institucional celebrada al Palau de la Generalitat. A la reunió hi van assistir també el vicepresident de la Federació, Carles Aurich; el secretari de la Junta Rectora, Josep Rius, i el director general, Cristóbal Sarrias. Per part del Govern, hi ha participat el secretari general d’Economia i Finances, Juli Fernández.

Durant la trobada es van posar en valor el paper fonamental que desenvolupen les mutualitats de previsió social a Catalunya, entitats sense ànim de lucre que donen cobertura sanitària i d’altres riscos personals a més d’un milió de persones arreu del país. 

Per part de la Generalitat es va coincidir a reconèixer la funció social i econòmica que aquestes entitats exerceixen en el teixit territorial del país i va oferir el seu suport,  tant per donar més visibilitat a les mutualitats com pel manteniment i desenvolupament del model mutualista al territori.

D’altra banda, i com a resultat de la reunió, ambdues parts han acordat obrir vies de col·laboració orientades al desenvolupament de projectes conjunts que contribueixin al benestar col·lectiu i reforcin la cohesió territorial.