Compartir coneixement: un recurs estratègic per a les mutualitats

Les organitzacions acumulen coneixement cada dia.

Està en els equips, en els processos que funcionen, en els problemes que s’han resolt, en les decisions adoptades i també en les experiències que han obligat a rectificar.

Una part d’aquest coneixement queda documentada. Una altra continua vinculada a les persones que l’han generat.

Per a les mutualitats, compartir-lo pot tenir un valor especialment important. Moltes afronten reptes similars, encara que ho facin des de realitats, dimensions i àmbits d’actuació diferents.

Regulació, transformació digital, gestió de persones, governança, atenció al mutualista, intel·ligència artificial, eficiència operativa o sostenibilitat financera formen part d’una agenda cada vegada més àmplia.

En aquest context, l’experiència d’una entitat pot resultar útil per a moltes altres.

Aprendre també de l’experiència dels altres

Una organització aprèn quan incorpora coneixement nou, però també quan observa com altres han afrontat situacions semblants.

Una mutualitat pot haver simplificat un procés intern. Una altra pot haver implantat una nova eina digital. Una tercera pot haver desenvolupat una bona pràctica d’atenció. Una altra pot haver trobat una manera més eficient d’organitzar determinats controls.

Compartir aquestes experiències permet ampliar les referències disponibles abans de prendre una decisió.

Aquesta circulació del coneixement aporta, almenys, tres utilitats: permet conèixer solucions que ja han estat provades, ajuda a identificar dificultats comunes i facilita detectar pràctiques que poden adaptar-se a altres organitzacions.

L’aprenentatge compartit pot reduir també una part de l’esforç necessari per explorar problemes que altres entitats ja han començat a resoldre.

Compartir també allò que ha costat

Les bones pràctiques són valuoses. Les dificultats també ho són.

Els projectes que han requerit més temps del previst, els processos que han hagut de modificar-se o les decisions que han generat resultats diferents dels esperats contenen informació especialment útil.

Una cultura de coneixement compartit madura incorpora aquesta experiència.

Explicar què ha funcionat permet replicar idees. Explicar què ha costat ajuda a anticipar obstacles.

Aquest tipus d’aprenentatge és especialment rellevant davant processos de transformació, perquè moltes decisions relacionades amb tecnologia, organització o gestió es construeixen progressivament.

L’experiència acumulada permet avançar amb més referències.

De la conversa al coneixement útil

Compartir experiències genera valor quan aquest intercanvi pot transformar-se en coneixement aplicable.

Una conversa entre professionals pot identificar un problema comú. La comparació de diverses experiències pot mostrar diferents maneres d’abordar-lo. I aquesta informació pot acabar convertint-se en una pràctica, una guia, un criteri de decisió o una millora de procés.

Per això, les trobades professionals poden tenir una funció que va més enllà de l’accés a ponències.

Les converses informals, les preguntes, els exemples i els contactes entre persones de diferents entitats formen part de la transferència de coneixement.

El repte posterior consisteix a fer que una part d’aquest coneixement torni a les organitzacions.

Compartir amb els equips les idees principals, documentar una bona pràctica, recuperar un contacte per aprofundir en una experiència o incorporar un aprenentatge a un projecte concret són formes senzilles de multiplicar el valor d’una trobada.

Cooperar sense deixar de ser diferents

Les mutualitats tenen trajectòries, dimensions, especialitzacions i realitats organitzatives diverses.

Aquesta diversitat pot enriquir l’aprenentatge compartit.

Una pràctica útil per a una entitat petita pot aportar una perspectiva interessant a una organització més gran. Una mutualitat especialitzada pot disposar d’un coneixement profund sobre un àmbit concret. Una experiència territorial pot mostrar solucions que difícilment apareixerien en una aproximació més general.

Compartir coneixement tampoc implica reproduir exactament les solucions dels altres.

El valor està en conèixer-les, entendre per què han funcionat i valorar quins elements poden adaptar-se a una realitat diferent.

Aquesta capacitat d’adaptació converteix l’experiència compartida en una font de criteri.

Una agenda cada vegada més transversal

Els reptes que afronten les mutualitats tenen, a més, un caràcter creixentment transversal.

La digitalització afecta els processos i també les persones.

La intel·ligència artificial afecta la tecnologia i també la governança.

La regulació té conseqüències sobre els sistemes, la documentació i l’organització interna.

Els canvis econòmics influeixen en les inversions, la solvència i la planificació.

La gestió de persones condiciona la capacitat de transformar l’organització.

Aquesta interrelació fa especialment útil reunir perspectives diferents.

El programa provisional de la XIII Trobada de Mutualitats de Catalunya reflecteix precisament aquesta diversitat: economia i finances, eficàcia personal i productivitat, inversions, intel·ligència artificial, pensament crític i presa de decisions formen part dels continguts previstos per als dies 26 i 27 d’octubre a Montserrat.

Del coneixement individual al coneixement compartit

Una de les qüestions importants per a qualsevol organització és evitar que el coneixement depengui exclusivament de persones concretes.

Documentar processos, compartir experiències entre equips, generar espais interns d’aprenentatge i conservar els criteris que han portat a determinades decisions ajuda a construir memòria organitzativa.

Entre entitats pot passar una cosa semblant.

Les trobades, grups de treball, jornades i espais de col·laboració poden contribuir a crear una memòria compartida sobre els reptes que afronten les mutualitats.

L’experiència de la trobada anterior ja va seguir aquesta lògica. El llibre digital de la Trobada de l’any passat va recollir i ordenar les aportacions sobre economia, lideratge, innovació, tecnologia, salut i sostenibilitat amb la voluntat de convertir les ponències en coneixement que pogués continuar sent útil després de les sessions.

Aquest és un aspecte especialment interessant: el coneixement generat en una trobada pot continuar circulant quan la trobada ja ha acabat.

Compartir i connectar

La XIII Trobada de Mutualitats de Catalunya tornarà a reunir-nos els dies 26 i 27 d’octubre a Montserrat.

La convocatòria posa l’accent en dues idees molt concretes: compartir experiències, reptes i bones pràctiques, i connectar per generar vincles i sinergies.

Són dos verbs senzills que descriuen bé una necessitat actual de les organitzacions.

Compartir permet ampliar el coneixement disponible.

Connectar facilita que aquest coneixement continuï circulant.

En un moment en què els canvis tecnològics, econòmics i organitzatius s’acceleren, disposar de més perspectives ajuda a prendre decisions amb més referències.

Aquest és també el sentit del lema escollit per a aquesta edició:

«Sumem forces. Fem mutualitats.»

Perquè el coneixement que queda dins d’una organització té valor.

El coneixement que circula pot multiplicar-lo.

This post is also available in: