Tag Archive for: Federació

La publicació del Reial decret 707/2026, de 2 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de les condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva, incorpora al debat públic una qüestió amb una profunda dimensió social: la capacitat de comprendre també forma part de l’accessibilitat.

El nou reglament estableix condicions bàsiques en àmbits diversos, com els béns i serveis a disposició del públic, els serveis digitals, les relacions laborals i determinats aspectes dels espais físics.

Per a les organitzacions, la seva aplicació comportarà revisar informació, documents, canals, tràmits i processos.

Al costat d’aquesta dimensió normativa hi ha una reflexió que mereix una mirada més àmplia.

  • Què significa realment que una persona pugui comprendre la informació que rep?
  • I quina relació existeix entre comprensió, autonomia, confiança i protecció?

Comprendre per poder decidir

Vivim envoltats d’informació. Contractes, formularis, aplicacions, condicions, comunicacions, procediments, notificacions i tràmits formen part de la nostra relació quotidiana amb empreses, administracions i institucions.

La quantitat d’informació disponible ha crescut enormement. La capacitat de convertir aquesta informació en coneixement útil depèn també de la manera com està concebuda i presentada.

Aquí és on l’accessibilitat cognitiva adquireix tot el seu sentit. Una persona necessita identificar la informació rellevant, comprendre-la i saber què ha de fer amb ella. Aquesta capacitat està directament relacionada amb l’autonomia.

Comprendre permet decidir amb més criteri, exercir drets, assumir compromisos de manera conscient, utilitzar adequadament un servei i relacionar-se amb una institució amb més seguretat.

Per això, facilitar la comprensió té una dimensió que va molt més enllà de la comunicació. És també una manera de facilitar l’autonomia de les persones.

L’accessibilitat des d’una mirada més àmplia

Durant molts anys, quan parlàvem d’accessibilitat, la nostra mirada se centrava principalment en l’eliminació de barreres físiques o sensorials. L’accessibilitat cognitiva amplia aquesta perspectiva i situa la comprensió en un lloc central.

El Reglament contempla instruments com el llenguatge senzill i clar, la lectura fàcil, els pictogrames, els suports visuals, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació i les tecnologies de suport. També parteix d’una concepció àmplia de les dificultats cognitives.

Aquesta perspectiva ens ajuda a entendre una realitat important: la capacitat de comprendre pot variar segons la persona, el context i el moment.

L’edat, la complexitat de la informació, el grau de familiaritat amb un determinat llenguatge, l’entorn digital o una situació personal especialment delicada poden condicionar la manera com processem la informació.

Això converteix la comprensibilitat en una qüestió d’interès general.

Dissenyar informació i processos més comprensibles contribueix a crear serveis més accessibles i, alhora, més fàcils d’utilitzar per al conjunt de la societat.

Precisió i claredat poden avançar juntes

Aquesta qüestió és especialment interessant en sectors caracteritzats per una elevada complexitat tècnica i jurídica.

El sector assegurador n’és un bon exemple.

Una assegurança articula drets, obligacions, cobertures, exclusions, procediments i altres elements que requereixen precisió. Aquesta precisió és essencial per oferir seguretat jurídica a totes les parts.

Al mateix temps, les persones necessiten comprendre els elements essencials de la protecció que contracten o de la qual són beneficiàries.

Aquí apareix un dels reptes més interessants que planteja l’accessibilitat cognitiva: fer compatible la precisió jurídica amb una comunicació cada vegada més comprensible.

Llenguatge clar i rigor poden reforçar-se mútuament. Una informació ben estructurada, una explicació adequada, una jerarquia visual coherent o un procés digital intuïtiu poden ajudar a comprendre continguts complexos preservant la seva precisió.

Aquesta mirada transforma la claredat en un criteri de qualitat institucional.

L’accessibilitat també està en els processos

La comprensibilitat abasta més que les paraules. Un document pot estar redactat amb claredat i formar part d’un procés difícil de seguir. Una pàgina web pot contenir informació correcta i presentar un recorregut complex per arribar-hi. Un formulari pot utilitzar expressions senzilles i exigir passos que generin dubtes.

Per això, l’accessibilitat cognitiva també convida a observar l’experiència completa de la persona.

  • Com troba la informació?
  • Com identifica què ha de fer?
  • Com completa un tràmit?
  • Com presta el seu consentiment?
  • Com sol·licita una prestació?
  • Com formula una reclamació?
  • Com sap en quin punt es troba el seu procediment?

Aquesta perspectiva resulta especialment rellevant en un moment de transformació digital.

Digitalitzar ofereix grans possibilitats per simplificar gestions, facilitar l’accés als serveis i ampliar l’autonomia de les persones. Incorporar l’accessibilitat cognitiva des del disseny pot ajudar a convertir aquesta capacitat tecnològica en una millor experiència de relació.

La bona digitalització també pot ser una forma de proximitat.

Comprensió i confiança institucional

La confiança té una relació estreta amb la comprensió. Quan una persona entén què li ofereixen, què s’espera d’ella, quins drets té i com funciona un determinat procés, la seva relació amb la institució disposa d’una base més sòlida. La transparència adquireix així una dimensió qualitativa.

Publicar informació és important. Fer-la accessible i comprensible amplia el seu valor. Aquesta idea té conseqüències per a la comunicació institucional. Explicar bé requereix identificar què necessita saber la persona, ordenar la informació, prioritzar els elements essencials i utilitzar un llenguatge adequat al destinatari.

Aquesta manera de comunicar expressa també una determinada cultura organitzativa: una cultura que dedica temps a facilitar la comprensió de les persones amb les quals es relaciona.

Una mirada especialment vinculada al mutualisme

En el model mutualista, aquesta reflexió adquireix una dimensió addicional. La persona mutualista participa en una comunitat de protecció i forma part d’un model basat en la corresponsabilitat, la participació i la governança democràtica. Aquests principis necessiten informació comprensible per desplegar-se plenament.

  • Participar amb criteri requereix comprendre.
  • Exercir drets requereix conèixer-los.
  • Assumir responsabilitats compartides requereix entendre el sentit de les decisions.
  • Valorar la gestió d’una entitat requereix disposar d’informació clara sobre la seva activitat i els seus resultats.

Per això, l’accessibilitat cognitiva pot interpretar-se també com una oportunitat per reforçar la qualitat de la relació mutualista.

  • La proximitat guanya valor quan facilita la comprensió.
  • La transparència guanya valor quan la informació resulta accessible.
  • La participació guanya valor quan les persones disposen dels elements necessaris per formar-se un criteri.
  • I la confiança creix quan la institució és capaç d’explicar-se amb claredat.

De l’obligació normativa a la cultura institucional

L’entrada en vigor del nou Reglament requerirà que les organitzacions revisin diferents àmbits de la seva activitat.

En el cas de les mutualitats, aquesta revisió pot arribar a la informació precontractual, els processos de contractació i consentiment, les comunicacions rellevants, la sol·licitud de prestacions, els canals d’atenció, els serveis digitals i altres punts de relació amb mutualistes, persones assegurades i beneficiàries, d’acord amb l’abast concret de les obligacions aplicables.

Aquest treball té també el potencial d’obrir una reflexió organitzativa més profunda. 

  • Podem preguntar-nos quins documents generen més dubtes. 
  • Quins tràmits requereixen més explicacions. 
  • En quins moments les persones necessiten més acompanyament.
  • Quina informació resulta essencial per prendre una decisió.
  • Com podem utilitzar la tecnologia per facilitar la comprensió.
  • I com podem incorporar el llenguatge clar als processos habituals de l’organització.

Quan aquestes preguntes formen part de la manera habitual de treballar, l’accessibilitat passa a integrar-se en la cultura institucional.

Institucions que faciliten la comprensió

El Reial decret 707/2026 estableix un nou marc regulador de l’accessibilitat cognitiva.

La seva publicació també ens ofereix l’oportunitat de mirar més enllà del compliment i plantejar-nos quin tipus de relació volem construir entre les institucions i les persones.

  • Una relació basada en informació accessible.
  • En processos comprensibles.
  • En decisions conscients.
  • En autonomia.
  • En proximitat.
  • I en confiança.

Per a les organitzacions de protecció social, aquesta reflexió connecta directament amb la seva raó de ser. Protegir significa anticipar riscos, oferir respostes i acompanyar les persones quan ho necessiten.

Facilitar que les persones comprenguin allò que afecta la seva protecció forma part d’aquest acompanyament.

Perquè una societat més accessible també és una societat en què més persones poden comprendre, decidir i participar amb autonomia.

La protecció social sempre conté una dimensió temporal.

Quan una persona s’incorpora a una mutualitat, entra a formar part d’un sistema orientat a resoldre necessitats presents i a construir respostes duradores. També s’integra en una comunitat creada al llarg dels anys, amb la responsabilitat de preservar-ne la utilitat per a les generacions futures.

Aquesta continuïtat és una de les expressions més profundes del mutualisme.

La solidaritat mutualista relaciona persones que comparteixen riscos en un mateix moment i connecta generacions amb necessitats, expectatives i maneres d’entendre la protecció diverses.

Una societat que canvia

La major longevitat, la transformació de les estructures familiars, les noves trajectòries professionals i els canvis tecnològics estan modificant la relació de les persones amb la previsió social.

Les necessitats de protecció evolucionen al mateix ritme que la societat.

Una persona jove pot valorar especialment la flexibilitat, la facilitat d’accés digital o la capacitat d’adaptar les cobertures a una vida laboral menys estable.

Una persona de més edat pot prioritzar la continuïtat, l’acompanyament personal, la comprensió dels procediments i la presència de canals d’atenció humana.

Aquestes visions aporten elements complementaris.

El repte institucional consisteix a integrar-les dins d’un mateix projecte de protecció.

Rebre, preservar i transmetre

Cada generació rep institucions construïdes amb anterioritat.

Rep coneixement acumulat, sistemes de governança, recursos, pràctiques professionals i una cultura de protecció desenvolupada per les persones que l’han precedida.

Aquesta herència necessita cura, revisió i adaptació.

Preservar implica identificar els elements que donen sentit a la institució. Adaptar implica actualitzar-ne les respostes perquè continuïn sent útils en un entorn canviant.

En el mutualisme, aquesta distinció és especialment important. Els instruments poden evolucionar mentre la protecció compartida, la participació i la vocació de servei mantenen la seva centralitat.

Ampliar l’horitzó de les decisions

Moltes decisions organitzatives es valoren pels seus resultats immediats: reducció de costos, simplificació de processos, agilitat o capacitat de resposta.

Aquests objectius conviuen amb una altra exigència: preservar la solidesa del sistema a llarg termini.

En la previsió social, les decisions adoptades avui poden afectar persones que necessitaran protecció molts anys després. També poden condicionar la solidesa futura de l’entitat, la qualitat de les prestacions i la capacitat d’assumir nous riscos.

Aquesta realitat introdueix una pregunta rellevant en la presa de decisions:

Aquesta mesura resol una necessitat present i contribueix a preservar el sistema per al futur?

La mirada intergeneracional amplia l’horitzó de la governança. Recorda que una institució respon davant de les persones que avui ocupen els espais de decisió i davant de les que en dependran més endavant.

Representar mirades diverses

La solidaritat intergeneracional ha de reflectir-se en els espais de govern, participació i deliberació.

Les organitzacions prenen decisions més completes quan incorporen experiències diverses.

Les persones amb més trajectòria poden aportar memòria institucional, coneixement del model i comprensió dels processos viscuts.

Les generacions més joves poden introduir noves preguntes, altres formes de relacionar-se amb la tecnologia i una sensibilitat diferent davant dels riscos emergents.

La combinació d’aquestes mirades millora el criteri institucional.

La diversitat generacional és una font de coneixement i una condició útil per anticipar millor les necessitats futures.

Innovar amb criteris d’inclusió

La digitalització és un dels àmbits on la diversitat generacional es fa més visible.

Els canals digitals poden millorar l’accés, reduir temps, facilitar gestions i adaptar-se als hàbits de moltes persones.

Al mateix temps, una transformació digital basada exclusivament en canals virtuals pot generar dificultats per a una part de la comunitat.

La innovació responsable ha de garantir que les noves eines millorin el servei i mantinguin l’accés per a tothom.

Això pot exigir models híbrids, atenció personalitzada, suport en els processos digitals i una revisió constant de les barreres d’accés.

L’objectiu és oferir canals adequats perquè cada persona pugui exercir els seus drets i relacionar-se amb l’entitat en condicions dignes.

Compartir recursos i responsabilitats

La solidaritat intergeneracional també implica gestionar els recursos amb equitat.

En qualsevol sistema de protecció, les aportacions, les prestacions i les reserves s’han d’administrar amb criteris de sostenibilitat i responsabilitat.

Aquesta gestió pot requerir decisions complexes.

Les realitats demogràfiques i socials evolucionen, i les respostes institucionals també han d’adaptar-se. Qualsevol canvi necessita regles clares, informació transparent i processos legítims.

La solidaritat permet gestionar els límits preservant el vincle entre les persones i distribuint els esforços amb criteris d’equitat.

Un pacte que es renova

El mutualisme es pot entendre com un pacte entre persones que decideixen protegir-se de manera compartida.

Aquest pacte es renova a mesura que canvien les necessitats i s’incorporen noves generacions.

Renovar-lo significa explicar el sentit del model, actualitzar els serveis, ampliar la participació i garantir que la institució continuï sent reconeixible per als qui l’han construïda i rellevant per als qui s’hi incorporen.

La continuïtat es construeix combinant memòria, transformació i capacitat d’adaptació.

Protegir també és deixar futur

La previsió social dona resposta a les necessitats actuals i construeix institucions capaces de resistir el pas del temps, adaptar-se i mantenir la confiança.

Aquesta és una responsabilitat compartida entre equips professionals, òrgans de govern i persones mutualistes.

Cada decisió contribueix a definir la institució que rebran les generacions futures.

Protegir les persones d’avui és essencial. Deixar una organització sòlida, comprensible i humana per a les persones de demà forma part del mateix compromís.

L’acte ha comptat amb la participació de 200 persones i ha servit per debatre i reflexionar sobre el desenvolupament de la Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya que està en tramitació parlamentària.

La jornada ha estat organitzada un any més per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i altres agents clau del sector. El Born Centre de Cultura i Memòria Sala Moragues ha acollit l’esdeveniment aquest dimecres 18 de juny.

Barcelona, 20 de juny de 2025

El director general de la Federació de Mutualitats, Cristóbal Sarrias, ha participat en la taula rodona organitzada en el marc de la Jornada MiradESS com a representant d’una entitat que forma part de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT). En aquesta trobada ha destacat que el procés d’elaboració del projecte de Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya ha estat molt llarg i dur. Han estat sis anys durant els quals s’han dedicat molts esforços per aconseguir que “la llei reculli les diverses realitats”.

Sarrias, juntament amb altres representants de l’AESCAT, ha demanat que s’agilitzi la tramitació parlamentària i ha assenyalat que el consens existent dins del sector és clau i determinant perquè el text arribi a bon port.

L’objectiu de la jornada MiradEES

La Jornada MiradESS vol ser un espai obert a totes les entitats, institucions públiques i ciutadania interessades a construir de forma col·lectiva lleis que responguin a les necessitats d’un territori com Catalunya.

Enguany, al marge de la taula rodona sobre el desenvolupament de la Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya, també s’ha debatut sobre el passat i el present de l’economia social i solidària. Una xerrada a la qual han participat Laura Peracaula, codirectora general de Suara Cooperativa, David Fernández, periodista i activista social, i Jaume Salmeron, extinent alcalde d’Arbúcies.

Tots tres han reflexionat i parlat sobre les dificultats de creixement, els reptes de futur de l’economia social i solidària i la seva transversalitat en tots els sectors. També de la relació amb les noves tecnologies.

La futura llei de l’ESS

L’objectiu de la futura normativa és crear un marc jurídic que reguli l’activitat de les empreses, cooperatives i entitats que en formen part. També crear un registre oficial d’entitats de l’ESS que compleixin uns criteris i característiques específiques; i la creació de llocs de feina estables i locals.

El model ètic d’organitzacions de l’ESS

Les empreses i entitats que formen part de l’ESS a Catalunya sumen més de 7.400 organitzacions, 140.000 llocs de feina i una facturació total de 8.000 milions d’euros.

En concret, les entitats que pertanyen a la Federació de Mutualitats de Catalunya reinverteixen els beneficis en millores i serveis per als seus mutualistes.

La Jornada MiradESS ha comptat amb la participació de la directora general d’Economia Social i Responsabilitat de les Empreses del Ministeri de Treball i Economia Social, Aicha Belassir Khayati. La cloenda ha estat a càrrec de Paco Ramos, secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya. A l’acte també han assistit sindicats i la PIMEC.

El president de la Federació, Jordi Busquet i el director general, Cristóbal Sarrias, han assistit a la darrera votació parlamentària acompanyats d’altres membres de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT)

Barcelona, 5 de juny de 2025.

El Parlament de Catalunya ha aprovat l’inici de la tramitació de la futura Llei d’Economia Social i Solidària amb un ampli consens de la majoria dels grups parlamentaris. A la votació ha estat present una comitiva d’AESCAT amb els  representants de la Federació de Mutualitats de Catalunya, Jordi Busquet i Cristóbal Sarrias.

Busquet ha destacat que l’inici de la tramitació suposa el reconeixement institucional de l’economia social i solidària (ESS) com un model clau pel futur socioeconòmic del país.

Durant la intervenció al ple del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, aquest ha anunciat dos objectius que es marca el Govern: situar l’ESS dins l’estructura econòmica del país i convertir-la en una de les potes fonamentals del progrés i la cohesió social a Catalunya.

La finalitat de la futura llei de l’ESS

El propòsit de la futura normativa és crear un marc jurídic que reguli l’activitat de les empreses, cooperatives i entitats que en formen part. També crear un registre oficial d’entitats de l’ESS que compleixin uns criteris i característiques específiques. D’aquesta manera institucions públiques i consumidors podran prioritzar la contractació de serveis amb organitzacions que tinguin valors ètics.

El text permetrà la creació de llocs de feina estables i locals; impulsarà una economia més arrelada al territori, apostant per la sostenibilitat i el benestar col·lectiu; i fomentarà un model basat en valors com la participació, la igualtat i el bé comú.

El model ètic d’entitats de l’ESS com la Federació de Mutualitats

Les empreses i entitats que formen part de l’ESS a Catalunya sumen més de 7.400 organitzacions, 140.000 llocs de feina i una facturació total de 8.000 milions d’euros. 

En concret, les entitats que pertanyen a la Federació de Mutualitats de Catalunya reinverteixen els beneficis en millores i serveis per als seus mutualistes, estan formades per persones, prenen les decisions de manera democràtica i prioritzen l’interès col·lectiu per damunt del capital.

La futura llei de l’ESS que reconeixerà l’esforç d’organitzacions com la Federació de Mutualitats, segueix ara la seva tramitació parlamentària que culminarà amb l’aprovació d’un marc legal pioner a Catalunya per impulsar aquest model socioeconòmic.

La trobada ha servit per reforçar la col·laboració de la Generalitat amb entitats del teixit social català com la Federació de Mutualitats.

5 de maig de 2025, Barcelona

El president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, Jordi Busquet, es va reunir el passat 30 d’abril amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una trobada institucional celebrada al Palau de la Generalitat. A la reunió hi van assistir també el vicepresident de la Federació, Carles Aurich; el secretari de la Junta Rectora, Josep Rius, i el director general, Cristóbal Sarrias. Per part del Govern, hi ha participat el secretari general d’Economia i Finances, Juli Fernández.

Durant la trobada es van posar en valor el paper fonamental que desenvolupen les mutualitats de previsió social a Catalunya, entitats sense ànim de lucre que donen cobertura sanitària i d’altres riscos personals a més d’un milió de persones arreu del país. 

Per part de la Generalitat es va coincidir a reconèixer la funció social i econòmica que aquestes entitats exerceixen en el teixit territorial del país i va oferir el seu suport,  tant per donar més visibilitat a les mutualitats com pel manteniment i desenvolupament del model mutualista al territori.

D’altra banda, i com a resultat de la reunió, ambdues parts han acordat obrir vies de col·laboració orientades al desenvolupament de projectes conjunts que contribueixin al benestar col·lectiu i reforcin la cohesió territorial.

El passat dimecres 12 de febrer la Federació de Mutualitats de Catalunya va tenir l’honor de rebre la distinció d’entitat centenària, un reconeixement atorgat per l’Ajuntament de Barcelona i aprovat per unanimitat en el Plenari del Consell Municipal.

L’acte de lliurament es va celebrar al Saló de Cent, coincidint amb les festivitats en honor de Santa Eulàlia, i fou presidit per l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, qui va fer entrega de la distinció a la Federació.

Aquest guardó forma part de la tercera edició d’un reconeixement creat per posar en valor entitats i institucions amb cent anys o més d’història vinculada a la ciutat de Barcelona. Amb els lliuraments d’aquest any, ja són 140 les entitats distingides.

Durant la seva intervenció, l’alcalde Collboni va destacar la capacitat de les entitats centenàries per adaptar-se als temps i mantenir els seus valors fundacionals. A més, va felicitar a totes les entitats reconegudes, subratllant que han estat pioneres en els seus àmbits i han contribuït a construir una Barcelona millor.

Aquest reconeixement reforça el compromís de la Federació de Mutualitats amb el mutualisme i el seu paper fonamental en la construcció d’un model de protecció social. Al llarg de més d’un segle, l’entitat ha contribuït a la millora del benestar social i la qualitat de vida de moltes persones. Ara, amb aquesta distinció, rep un nou impuls per continuar la seva tasca, afrontant els reptes del futur amb el mateix esperit que ha guiat la seva trajectòria des del començament.